dijous, 27 de juliol de 2017

APOSTAR PER L'ACCESSIBILITAT DES D'UN INICI

El projecte d’Accessibilitat i inclusió del Museu del Ferrocarril de Catalunya

Com qualsevol museu, a banda de catalogar i difondre les col·leccions que allotgem, tenim la funció de crear i difondre el coneixement en la nostra societat. La nostra societat però, no és homogènia i la seva pluralitat i diversitat ens obliguen a cercar les estratègies i recursos museogràfics més adequats per aconseguir una major accessibilitat i inclusió. Malauradament, massa sovint hom recorda l’accessibilitat a posteriori, quan ja està tot dissenyat i concebut i, aleshores, l’accessibilitat esdevé una intrusió al projecte museogràfic inicial i es comencen a incorporar modificacions i adaptacions sense una visió global i connexa del projecte.

Sens dubte, aquest no és el cas del Museu del Ferrocarril de Catalunya. A dia d’avui, ens trobem en una etapa de remodelació i de canvis profunds deguts a la rehabilitació de les naus que allotjaran el futur museu. L’espai expositiu al voltant del món del ferrocarril es veurà incrementat enormement i hi haurà un espai d’atenció i serveis als visitants tal i com pertoca a un equipament patrimonial del segle XXI. La voluntat de voler ser un museu sense barreres i un museu universal és el que ens ha portat a desenvolupar el Projecte d’Accessibilitat i inclusió al Museu del Ferrocarril de Catalunya abans, fins i tot, de concretar el projecte museogràfic.

L’atenció a la diversitat és una de les branques de la museologia que més s’ha desenvolupat en els últims anys i persegueix poder garantir la transmissió de continguts a les diferents tipologies de públics i als col·lectius que presenten alguna discapacitat. El nostre projecte d’Accessibilitat i Inclusió suposa una gran innovació en aquest aspecte perquè fa un pas més enllà respecte a les diferents accions aïllades que s’han anat duent a terme en els diferents museus per atendre els diferents col·lectius amb discapacitat. El projecte d’Accessibilitat i Inclusió, a banda del disseny de diversos mòduls multisensorials, orienta i posa les bases de la futura museografia per garantir que aquesta sigui inclusiva i respongui a les necessitats dels diferents col·lectius i públics que visiten el Museu del Ferrocarril de Catalunya.

El projecte té en compte les necessitats dels diferents col·lectius que presenten algun tipus de discapacitat (motriu, auditiva, visual o psíquica) i les necessitats de les diferents tipologies de públic (edats, formació, interès i familiarització en la matèria, llengua de comunicació i habilitats TIC). Alhora, parteix de l’anàlisi d’experiències d’atenció a la diversitat dutes a terme en altres museus d’arreu del món i té en compte les últimes tendències i innovacions en aquest àmbit. Detalla cinc mòduls multisensorials que estan concebuts i integrats plenament dins el futur discurs expositiu i tracta l’indret que acull el museu, el personatge de Francesc Gumà i Ferran, la línia del ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, el funcionament d’una màquina de vapor, els diferents tipus de tracció mecànica dels trens i la connectivitat del museu amb l’entorn i el món del ferrocarril actual.


En consonància amb la futura museografia, els diferents mòduls utilitzen recursos com ara maquetes, mapes en relleu, imatges en 3D, reproduccions sonores, elements visuals i gràfics, dispensadors d’olor i reproduccions de locomotores per tal de transmetre el contingut utilitzant diferents canals sensitius. Es preveu que vagin acompanyats també d’elements i recursos digitals que permetin incorporar recursos audiovisuals, traduccions i altres elements en coherència amb la resta de la museografia que encara està pendent d’estudiar, dissenyar i executar.

El Projecte d’Accessibilitat i Inclusió doncs, no és un projecte teòric amb una data d’entrega determinada sinó un projecte obert a les innovacions que es vagin produint, permanent en el temps i transversal en els diversos departaments, activitats, serveis i recursos del museu. És un projecte en evolució constant que basteix el futur museu que tindrem en els propers anys. Continuem apostant pel progrés com ho va fer Francesc Gumà i Ferran i impulsant que l’accessibilitat i la inclusió dels diferents col·lectius esdevingui un dels estendards d’excel·lència i innovació del futur gran Museu del Ferrocarril de Catalunya.

Pilar García
Directora del Museu del Ferrocarril de Catalunya

Ana Grande
Directora del projecte i cap del servei educatiu del museu

Jordi Medina
Conceptualització, coordinació i redacció del projecte

Irene Raya
Arquitecte especialitzada en accessibilitat

--------------------------------------------------------------------------------------------
  
Apostar por la accesibilidad desde el principio
El proyecto de Accesibilidad e inclusión del Museo del Ferrocarril de Catalunya

Como cualquier museo, además de catalogar y difundir las colecciones que alojamos, tenemos la función de crear y difundir el conocimiento en nuestra sociedad. Nuestra sociedad sin embargo, no es homogénea y su pluralidad y diversidad nos obligan a buscar las estrategias y recursos museográficos más adecuados para conseguir una mayor accesibilidad e inclusión. Desafortunadamente, demasiado a menudo se recuerda la accesibilidad a posteriori, cuando ya está todo diseñado y concebido y, entonces, la accesibilidad se convierte en una intrusión dentro del proyecto museográfico inicial y se empiezan a incorporar modificaciones y adaptaciones sin una visión global y conexa del proyecto.

Sin duda, este no es el caso del Museo del Ferrocarril de Catalunya. A día de hoy, nos encontramos en una etapa de remodelación y de cambios profundos debidos a la rehabilitación de las naves que alojarán el futuro museo. El espacio expositivo en torno al mundo del ferrocarril se verá incrementado enormemente y habrá un espacio de atención y servicios a los visitantes tal y como corresponde a un equipamiento patrimonial del siglo XXI. La voluntad de querer ser un museo sin barreras y un museo universal es lo que nos ha llevado a desarrollar el Proyecto de Accesibilidad e inclusión en el Museo del Ferrocarril de Cataluña antes, incluso, de concretar el proyecto museográfico.

La atención a la diversidad es una de las ramas de la museología que más se ha desarrollado en los últimos años y persigue garantizar la transmisión de contenidos a las diferentes tipologías de públicos y los colectivos que presentan alguna discapacidad. Nuestro proyecto de Accesibilidad e Inclusión supone una gran innovación en este aspecto porque da un paso más allá respecto a las diferentes acciones aisladas que se han ido llevando a cabo en los diferentes museos para atender a los diferentes colectivos con discapacidad. El proyecto de Accesibilidad e Inclusión, aparte del diseño de varios módulos multisensoriales, orienta y sienta las bases de la futura museografía para garantizar que ésta sea inclusiva y responda a las necesidades de los diferentes colectivos y públicos que visitan el Museo del Ferrocarril de Cataluña.

El proyecto tiene en cuenta las necesidades de los diferentes colectivos que presentan algún tipo de discapacidad (motriz, auditiva, visual o psíquica) y las necesidades de las diferentes tipologías de público (edades, formación, interés y familiarización en la materia, lengua de comunicación y habilidades TIC). Asimismo, parte del análisis de experiencias de atención a la diversidad llevadas a cabo en otros museos de todo el mundo y tiene en cuenta las últimas tendencias e innovaciones en este ámbito. Detalla cinco módulos multisensoriales que están concebidos e integrados plenamente en el futuro discurso expositivo y trata del lugar que acoge el museo, el personaje de Francesc Gumà y Ferran, la línea del ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, el funcionamiento de una máquina de vapor, los distintos tipos de tracción mecánica de los trenes y la conectividad del museo con el entorno y el mundo del ferrocarril actual.


En consonancia con la futura museografía, los diferentes módulos utilizan recursos como maquetas, mapas en relieve, imágenes en 3D, reproducciones sonoras, elementos visuales y gráficos, dispensadores de olor y reproducciones de locomotoras para transmitir el contenido utilizando diferentes canales sensitivos. Se prevé que vayan acompañados también de elementos y recursos digitales que permitan incorporar recursos audiovisuales, traducciones y otros elementos en coherencia con el resto de la museografía que aún está pendiente de estudiar, diseñar y ejecutar.

El Proyecto de Accesibilidad e Inclusión pues, no es un proyecto teórico con una fecha de entrega determinada sino un proyecto abierto a las innovaciones que se vayan produciendo, permanente en el tiempo y transversal en los distintos departamentos, actividades, servicios y recursos del museo. Es un proyecto en evolución constante que construye el futuro museo que tendremos en los próximos años. Seguimos apostando por el progreso como lo hizo Francesc Gumà i Ferran e impulsando que la accesibilidad y la inclusión de los diferentes colectivos sea uno de los estandartes de excelencia e innovación del futuro gran Museo del Ferrocarril de Cataluña.

Pilar García
Directora del Museo del Ferrocarril de Catalunya

Ana Grande
Directora del proyecto y responsable del servicio educativo del museo

Jordi Medina
Conceptualización, coordinación i redacción del proyecto

Irene Raya

Arquitecta especializada en accesibilidad

dimarts, 4 de juliol de 2017

LA HISTÒRIA A LES TEVES MANS, LA MIRADA TÀCTIL A MONS OBSERVANS


La funció social del museu exigeix pensar noves formules per fidelitzar el públic que té i atreure i captar nous visitants i usuaris. En aquest context, uns dels grans reptes del segle XXI és entendre les institucions museístiques com a espais d’integració social que han de contribuir a les polítiques de promoció de l’educació i l’aprenentatge, eliminant barreres socials i econòmiques. Els museus a l’aire lliure no estan exempts d’aquests rols i han de ser especialment sensibles a l’hora d’abordar aquest tipus d’accés per tal d’evitar que determinats col·lectius se sentin exclosos

La Mirada Tàctil parteix de la necessitat de fer intel·ligible el patrimoni a tota la ciutadania, el tacte esdevé la font més universal de coneixement, allò que es pot tocar s’entén molt millor i resulta més atractiu per allò que comporta d’experiència personal directa i emotiva. En aquest context, el jaciment de Mons Observans a Can Tacó és paradigmàtic on podem tocar una maqueta interpretativa i el seu itinerari tàctil per abordar allò que podríem anomenar la història tàctil d’un assentament romà.


El jaciment va ser obert al públic el mes d'octubre de l'any 2012. Les obres d’adequació, dirigides per l’Estudi d’Arquitectura de Toni Gironès Saderra, van ser premiades a la XII Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo 2013 dins la categoria Ciudad y Paisaje. El programa es va centrar en la construcció d’un conjunt de plataformes de gabions d’acer que recuperen la topografia original de l’assentament fent possible l’accés dels visitants als diversos àmbits que configuraven l’edificació romana. Les plataformes es reompliren amb terres del propi jaciment i amb graves de llicorella procedents d’una antiga pedrera de la mateixa muntanya. D’aquesta actuació en resulta una gran catifa de tonalitats ocres que emfatitza el component geològic del turó i, alhora, redibuixa i fa comprensibles visualment les estructures arqueològiques.


Les visites efectuades en el decurs dels primers quatre anys de funcionament de l'espai van permetre detectar una certa dificultat d'interpretació del conjunt. El visitant està poc acostumat a la interpretació d’espais reomplerts per imaginar i interpretar les estructures de planta. En aquest context, la maqueta interpretativa instal·lada a l'entrada del recinte arqueològic permet acotar i reduir la incertesa imaginativa i millorar la comprensió de l’espai arquitectònic generat, permet “llegir” allò que el jaciment havia estat en època romana i identificar més fàcilment els diferents espais o elements arquitectònics que el conformaven: la muralla, els edificis de serveis, la zona administrativa, els espais pensats per a seguretat i vigilància, els dissenyats com a zones d’emmagatzematge de les aigües, etc.


L'escenògraf Jon Berrondo Rekalde va ser l'encarregat de realitzar el projecte de maqueta a partir dels plànols i dibuixos interpretatius del jaciment i d'elaborar una primera versió en cartró a escala reduïda que va servir de model per la realització de la maqueta definitiva en ferro corten. L'execució es va dur a terme als tallers de la Forja del Vallès a Montmeló i va anar a càrrec dels ferrers Rafael Martínez Navarro i Gemma Casas Parera. Les tasques d'instal·lació van ser efectuades pels operaris de la Brigada d'Obres i Serveis de l'Ajuntament de Montmeló sota la supervisió del Museu de Montmeló i de l'Oficina de Patrimoni Cultural amb el finançament del programa de la Mirada Tàctil de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.


En el mateix programa de La Mirada Tàctil, a través de la Federació de Sords de Catalunya (FESOCA), se han produït un conjunto de vídeos explicatius del jaciment especialment dirigit a persones amb discapacitat visual y auditiva. Els nous vídeos, que ja es poden visualitzar a través de YouTube, ofereixen continguts adaptats de la visita al jaciment, disposen d’àudio, llengua dels signes per a la comunitat sorda signant i subtitulat por la comunitat sorda oralista i es poden visualitzar a través de dispositius mòbils.


L'any 2017 es preveu complementar el recorregut amb la instal·lació d'algunes rèpliques manipulables dels principals elements arqueològics descoberts al jaciment.


Aquesta és una petita acció per fer del patrimoni un espai d’integració, sensible a les diversitats i compensar les desigualtats comunicatives.

Lluís Rius Font
Tècnic de Patrimoni Cultural 

Montse Tenas
Directora del museu de Montmeló