dijous, 27 de juliol de 2017

APOSTAR PER L'ACCESSIBILITAT DES D'UN INICI

El projecte d’Accessibilitat i inclusió del Museu del Ferrocarril de Catalunya

Com qualsevol museu, a banda de catalogar i difondre les col·leccions que allotgem, tenim la funció de crear i difondre el coneixement en la nostra societat. La nostra societat però, no és homogènia i la seva pluralitat i diversitat ens obliguen a cercar les estratègies i recursos museogràfics més adequats per aconseguir una major accessibilitat i inclusió. Malauradament, massa sovint hom recorda l’accessibilitat a posteriori, quan ja està tot dissenyat i concebut i, aleshores, l’accessibilitat esdevé una intrusió al projecte museogràfic inicial i es comencen a incorporar modificacions i adaptacions sense una visió global i connexa del projecte.

Sens dubte, aquest no és el cas del Museu del Ferrocarril de Catalunya. A dia d’avui, ens trobem en una etapa de remodelació i de canvis profunds deguts a la rehabilitació de les naus que allotjaran el futur museu. L’espai expositiu al voltant del món del ferrocarril es veurà incrementat enormement i hi haurà un espai d’atenció i serveis als visitants tal i com pertoca a un equipament patrimonial del segle XXI. La voluntat de voler ser un museu sense barreres i un museu universal és el que ens ha portat a desenvolupar el Projecte d’Accessibilitat i inclusió al Museu del Ferrocarril de Catalunya abans, fins i tot, de concretar el projecte museogràfic.

L’atenció a la diversitat és una de les branques de la museologia que més s’ha desenvolupat en els últims anys i persegueix poder garantir la transmissió de continguts a les diferents tipologies de públics i als col·lectius que presenten alguna discapacitat. El nostre projecte d’Accessibilitat i Inclusió suposa una gran innovació en aquest aspecte perquè fa un pas més enllà respecte a les diferents accions aïllades que s’han anat duent a terme en els diferents museus per atendre els diferents col·lectius amb discapacitat. El projecte d’Accessibilitat i Inclusió, a banda del disseny de diversos mòduls multisensorials, orienta i posa les bases de la futura museografia per garantir que aquesta sigui inclusiva i respongui a les necessitats dels diferents col·lectius i públics que visiten el Museu del Ferrocarril de Catalunya.

El projecte té en compte les necessitats dels diferents col·lectius que presenten algun tipus de discapacitat (motriu, auditiva, visual o psíquica) i les necessitats de les diferents tipologies de públic (edats, formació, interès i familiarització en la matèria, llengua de comunicació i habilitats TIC). Alhora, parteix de l’anàlisi d’experiències d’atenció a la diversitat dutes a terme en altres museus d’arreu del món i té en compte les últimes tendències i innovacions en aquest àmbit. Detalla cinc mòduls multisensorials que estan concebuts i integrats plenament dins el futur discurs expositiu i tracta l’indret que acull el museu, el personatge de Francesc Gumà i Ferran, la línia del ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, el funcionament d’una màquina de vapor, els diferents tipus de tracció mecànica dels trens i la connectivitat del museu amb l’entorn i el món del ferrocarril actual.


En consonància amb la futura museografia, els diferents mòduls utilitzen recursos com ara maquetes, mapes en relleu, imatges en 3D, reproduccions sonores, elements visuals i gràfics, dispensadors d’olor i reproduccions de locomotores per tal de transmetre el contingut utilitzant diferents canals sensitius. Es preveu que vagin acompanyats també d’elements i recursos digitals que permetin incorporar recursos audiovisuals, traduccions i altres elements en coherència amb la resta de la museografia que encara està pendent d’estudiar, dissenyar i executar.

El Projecte d’Accessibilitat i Inclusió doncs, no és un projecte teòric amb una data d’entrega determinada sinó un projecte obert a les innovacions que es vagin produint, permanent en el temps i transversal en els diversos departaments, activitats, serveis i recursos del museu. És un projecte en evolució constant que basteix el futur museu que tindrem en els propers anys. Continuem apostant pel progrés com ho va fer Francesc Gumà i Ferran i impulsant que l’accessibilitat i la inclusió dels diferents col·lectius esdevingui un dels estendards d’excel·lència i innovació del futur gran Museu del Ferrocarril de Catalunya.

Pilar García
Directora del Museu del Ferrocarril de Catalunya

Ana Grande
Directora del projecte i cap del servei educatiu del museu

Jordi Medina
Conceptualització, coordinació i redacció del projecte

Irene Raya
Arquitecte especialitzada en accessibilitat

--------------------------------------------------------------------------------------------
  
Apostar por la accesibilidad desde el principio
El proyecto de Accesibilidad e inclusión del Museo del Ferrocarril de Catalunya

Como cualquier museo, además de catalogar y difundir las colecciones que alojamos, tenemos la función de crear y difundir el conocimiento en nuestra sociedad. Nuestra sociedad sin embargo, no es homogénea y su pluralidad y diversidad nos obligan a buscar las estrategias y recursos museográficos más adecuados para conseguir una mayor accesibilidad e inclusión. Desafortunadamente, demasiado a menudo se recuerda la accesibilidad a posteriori, cuando ya está todo diseñado y concebido y, entonces, la accesibilidad se convierte en una intrusión dentro del proyecto museográfico inicial y se empiezan a incorporar modificaciones y adaptaciones sin una visión global y conexa del proyecto.

Sin duda, este no es el caso del Museo del Ferrocarril de Catalunya. A día de hoy, nos encontramos en una etapa de remodelación y de cambios profundos debidos a la rehabilitación de las naves que alojarán el futuro museo. El espacio expositivo en torno al mundo del ferrocarril se verá incrementado enormemente y habrá un espacio de atención y servicios a los visitantes tal y como corresponde a un equipamiento patrimonial del siglo XXI. La voluntad de querer ser un museo sin barreras y un museo universal es lo que nos ha llevado a desarrollar el Proyecto de Accesibilidad e inclusión en el Museo del Ferrocarril de Cataluña antes, incluso, de concretar el proyecto museográfico.

La atención a la diversidad es una de las ramas de la museología que más se ha desarrollado en los últimos años y persigue garantizar la transmisión de contenidos a las diferentes tipologías de públicos y los colectivos que presentan alguna discapacidad. Nuestro proyecto de Accesibilidad e Inclusión supone una gran innovación en este aspecto porque da un paso más allá respecto a las diferentes acciones aisladas que se han ido llevando a cabo en los diferentes museos para atender a los diferentes colectivos con discapacidad. El proyecto de Accesibilidad e Inclusión, aparte del diseño de varios módulos multisensoriales, orienta y sienta las bases de la futura museografía para garantizar que ésta sea inclusiva y responda a las necesidades de los diferentes colectivos y públicos que visitan el Museo del Ferrocarril de Cataluña.

El proyecto tiene en cuenta las necesidades de los diferentes colectivos que presentan algún tipo de discapacidad (motriz, auditiva, visual o psíquica) y las necesidades de las diferentes tipologías de público (edades, formación, interés y familiarización en la materia, lengua de comunicación y habilidades TIC). Asimismo, parte del análisis de experiencias de atención a la diversidad llevadas a cabo en otros museos de todo el mundo y tiene en cuenta las últimas tendencias e innovaciones en este ámbito. Detalla cinco módulos multisensoriales que están concebidos e integrados plenamente en el futuro discurso expositivo y trata del lugar que acoge el museo, el personaje de Francesc Gumà y Ferran, la línea del ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, el funcionamiento de una máquina de vapor, los distintos tipos de tracción mecánica de los trenes y la conectividad del museo con el entorno y el mundo del ferrocarril actual.


En consonancia con la futura museografía, los diferentes módulos utilizan recursos como maquetas, mapas en relieve, imágenes en 3D, reproducciones sonoras, elementos visuales y gráficos, dispensadores de olor y reproducciones de locomotoras para transmitir el contenido utilizando diferentes canales sensitivos. Se prevé que vayan acompañados también de elementos y recursos digitales que permitan incorporar recursos audiovisuales, traducciones y otros elementos en coherencia con el resto de la museografía que aún está pendiente de estudiar, diseñar y ejecutar.

El Proyecto de Accesibilidad e Inclusión pues, no es un proyecto teórico con una fecha de entrega determinada sino un proyecto abierto a las innovaciones que se vayan produciendo, permanente en el tiempo y transversal en los distintos departamentos, actividades, servicios y recursos del museo. Es un proyecto en evolución constante que construye el futuro museo que tendremos en los próximos años. Seguimos apostando por el progreso como lo hizo Francesc Gumà i Ferran e impulsando que la accesibilidad y la inclusión de los diferentes colectivos sea uno de los estandartes de excelencia e innovación del futuro gran Museo del Ferrocarril de Cataluña.

Pilar García
Directora del Museo del Ferrocarril de Catalunya

Ana Grande
Directora del proyecto y responsable del servicio educativo del museo

Jordi Medina
Conceptualización, coordinación i redacción del proyecto

Irene Raya

Arquitecta especializada en accesibilidad

dimarts, 4 de juliol de 2017

LA HISTÒRIA A LES TEVES MANS, LA MIRADA TÀCTIL A MONS OBSERVANS


La funció social del museu exigeix pensar noves formules per fidelitzar el públic que té i atreure i captar nous visitants i usuaris. En aquest context, uns dels grans reptes del segle XXI és entendre les institucions museístiques com a espais d’integració social que han de contribuir a les polítiques de promoció de l’educació i l’aprenentatge, eliminant barreres socials i econòmiques. Els museus a l’aire lliure no estan exempts d’aquests rols i han de ser especialment sensibles a l’hora d’abordar aquest tipus d’accés per tal d’evitar que determinats col·lectius se sentin exclosos

La Mirada Tàctil parteix de la necessitat de fer intel·ligible el patrimoni a tota la ciutadania, el tacte esdevé la font més universal de coneixement, allò que es pot tocar s’entén molt millor i resulta més atractiu per allò que comporta d’experiència personal directa i emotiva. En aquest context, el jaciment de Mons Observans a Can Tacó és paradigmàtic on podem tocar una maqueta interpretativa i el seu itinerari tàctil per abordar allò que podríem anomenar la història tàctil d’un assentament romà.


El jaciment va ser obert al públic el mes d'octubre de l'any 2012. Les obres d’adequació, dirigides per l’Estudi d’Arquitectura de Toni Gironès Saderra, van ser premiades a la XII Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo 2013 dins la categoria Ciudad y Paisaje. El programa es va centrar en la construcció d’un conjunt de plataformes de gabions d’acer que recuperen la topografia original de l’assentament fent possible l’accés dels visitants als diversos àmbits que configuraven l’edificació romana. Les plataformes es reompliren amb terres del propi jaciment i amb graves de llicorella procedents d’una antiga pedrera de la mateixa muntanya. D’aquesta actuació en resulta una gran catifa de tonalitats ocres que emfatitza el component geològic del turó i, alhora, redibuixa i fa comprensibles visualment les estructures arqueològiques.


Les visites efectuades en el decurs dels primers quatre anys de funcionament de l'espai van permetre detectar una certa dificultat d'interpretació del conjunt. El visitant està poc acostumat a la interpretació d’espais reomplerts per imaginar i interpretar les estructures de planta. En aquest context, la maqueta interpretativa instal·lada a l'entrada del recinte arqueològic permet acotar i reduir la incertesa imaginativa i millorar la comprensió de l’espai arquitectònic generat, permet “llegir” allò que el jaciment havia estat en època romana i identificar més fàcilment els diferents espais o elements arquitectònics que el conformaven: la muralla, els edificis de serveis, la zona administrativa, els espais pensats per a seguretat i vigilància, els dissenyats com a zones d’emmagatzematge de les aigües, etc.


L'escenògraf Jon Berrondo Rekalde va ser l'encarregat de realitzar el projecte de maqueta a partir dels plànols i dibuixos interpretatius del jaciment i d'elaborar una primera versió en cartró a escala reduïda que va servir de model per la realització de la maqueta definitiva en ferro corten. L'execució es va dur a terme als tallers de la Forja del Vallès a Montmeló i va anar a càrrec dels ferrers Rafael Martínez Navarro i Gemma Casas Parera. Les tasques d'instal·lació van ser efectuades pels operaris de la Brigada d'Obres i Serveis de l'Ajuntament de Montmeló sota la supervisió del Museu de Montmeló i de l'Oficina de Patrimoni Cultural amb el finançament del programa de la Mirada Tàctil de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.


En el mateix programa de La Mirada Tàctil, a través de la Federació de Sords de Catalunya (FESOCA), se han produït un conjunto de vídeos explicatius del jaciment especialment dirigit a persones amb discapacitat visual y auditiva. Els nous vídeos, que ja es poden visualitzar a través de YouTube, ofereixen continguts adaptats de la visita al jaciment, disposen d’àudio, llengua dels signes per a la comunitat sorda signant i subtitulat por la comunitat sorda oralista i es poden visualitzar a través de dispositius mòbils.


L'any 2017 es preveu complementar el recorregut amb la instal·lació d'algunes rèpliques manipulables dels principals elements arqueològics descoberts al jaciment.


Aquesta és una petita acció per fer del patrimoni un espai d’integració, sensible a les diversitats i compensar les desigualtats comunicatives.

Lluís Rius Font
Tècnic de Patrimoni Cultural 

Montse Tenas
Directora del museu de Montmeló

dilluns, 19 de juny de 2017

EL JARDÍ DE LES DELÍCIES


El jardí de les delícies és un projecte artístic realitzat per l’artista Júlia Montilla, en què han participat persones ateses a les unitats de salut mental del Centre Assistencial Sant Joan de Déu Terres de Lleida, i s’ha desenvolupat amb la col·laboració del Centre d’Art la Panera i amb el suport d’Obra Social la Caixa en la convocatòria «Art for change».

El projecte consistia a participar activament en la desfilada de la Festa de l’Aigua que es va dur a terme el dia 28 de febrer de 2016 a la localitat d’Almacelles, població situada al costat del Centre Assistencial Sant Joan de Déu. L’objectiu principal era fomentar la participació de les persones amb trastorns mentals en la construcció activa de la ciutat mitjançant activitats artístiques properes, que generessin espais de convivència plurals, és a dir, que incorporessin les diversitats funcionals, transgeneracionals, transculturals o de gènere.

El procés de treball i la metodologia van constar de sessions de debat amb les persones hospitalitzades i amb treballadors del centre sanitari i del centre d’art. Després de dur a terme diverses sessions per valorar el tema de la carrossa, es va decidir treballar la idea d’El jardí de les delícies, agafant prestat el títol del tríptic del Bosco sobre el destí de la humanitat, per fer una defensa de l’alimentació sana i de proximitat. Aquesta temàtica posava en comú els trets més rellevants del territori, i estava vinculada amb algunes de les activitats que els participants feien al centre assistencial. A partir de l’hort i dels productes sostenibles i ecològics, es van dibuixar i dissenyar les disfresses de flors, plantes, fruites, llegums i animals, que més tard confeccionarien. Aquesta carrossa era conduïda per un cavall fet amb fusta reutilitzada, fabricat per les persones ateses que treballen en l’àmbit prelaboral, i tot això va anar acompanyat d’uns temes musicals amb lletres adaptades que va compondre el grup de música del projecte.

Aquesta experiència ens ha permès treballar des de la inclusió i realitzar un projecte comunitari, en el qual s’han implicat diversos agents que han partit de l’art per construir una societat més integradora. Ha estat una experiència enriquidora, que un dels usuaris participants descriu de la següent manera:

El projecte em va sorprendre i, alhora, dubtava que el resultat pogués ser l’esperat. Quan vaig veure el resultat em va sorprendre l’obra d’art que vam fer, igual que les disfresses. Amb tot això vull dir que ara em veig capaç de tornar a fer una obra com aquesta. Participar en aquesta obra m’ha fet sentir bé, m’alegra haver-hi pogut participar. En finalitzar em vaig sentir orgullós d’allò que havíem fet.

El jardí de les delícies va aconseguir guanyar el primer premi del concurs de la desfilada de carrosses d’Almacelles, la qual cosa sorprengué i generà noves mirades cap a col·lectius que viuen estigmatitzats. Durant el procés vam aconseguir una implicació activa tant de les persones ateses com dels sanitaris del centre; es va crear un grup en el qual tothom participava i sumava fent allò que el motivava. Els eixos que vam fer funcionar en aquest projecte foren: la implicació, la participació per part de tothom, la presa de decisions, i la creació i construcció de la carrossa. Per tant, es van assolir els objectius principals del projecte, que eren la inclusió i la realització personal i grupal, la qual cosa comporta una experiència artística comunitària i participativa.  

 

 

 

 

 

 

 

dimecres, 7 de juny de 2017

PUBLICACIÓ DE LA JORNADA D’ACCESSIBILITAT I COMUNICACIÓ APROPA CULTURA


El dijous 1 de desembre de 2016 va tenir lloc al Gran Teatre del Liceu la Jornada Apropa Cultura 2016 sota el títol:  “Com treballar i comunicar l’accessibilitat? Jornada d’accessibilitat comunicativa,  estratègies i disseny universal”.

La jornada va ser un espai de coneixement, de reflexió i d’aproximació a casos pràctics. Hi van assistir més de 100 professionals d’equipaments culturals i ajuntaments, així com múltiples representants d’entitats socials.

Apropa Cultura presenta la publicació online amb totes les intervencions de la jornada i  documentació relacionada:
 
  • Les claus del Disseny Universal:
    connecta amb el 100% del teu públic real i potencial.

    Per Àlex Dobaño
    Director creatiu i fundador d’Avanti-Avanti Studio

  • Com comuniquem l’accessibilitat?
    Per Mònica Surís
    Experta en accessibilitat comunicativa i fundadora de ComAccess

  • Com des de la direcció d’un museu s’impregna d’accessibilitat totes les accions i departaments?
    Per Antonio Espinosa
    Director del Vilamuseu de Vilajoiosa

  • Conèixer la figura del responsable d’accessibilitat en un equipament cultural: interlocutor amb el públic de necessitats especials i aliat per fer avançar l’organització. 
    Per Irene Calvis
    Servei de Relacions Públiques i Responsable del Projecte Social del Gran Teatre del
    Liceu

  • Les 10 coses que poden ajudar a fer més accessible un equipament

  • Llei Catalana d’accessibilitat Any 2014

  • Lectura Fàcil
    Comunicació accessible.
     
  • Guia per elaborar PDF accessibles des d’Adobe InDesign
    Institut Municipal de Persones amb Discapacitat

  • Manual: Criteris per eliminar les barreres de la comunicació i facilitar l’accés als continguts.
    Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i Institut de Cultura de Barcelona

  • Contactes dels participants a la jornada.

La publicació és oberta i disponible per a tothom a: https://issuu.com/apropacultura/docs/jornades_apropa_2016_versi___issu_9676bb8dc040d0

divendres, 12 de maig de 2017

MUSEUS, DIVERSITAT FUNCIONAL I COMUNITAT

Projecte pilot

 
El projecte “Museus, Diversitat funcional i Comunitat” un projecte que es va impulsar des de l’ Institut Municipal de Persones amb Discapacitat ( IMD) i l’Institut de Cultura de Barcelona ( ICUB) amb l’objectiu promocionar la participació dels col·lectius de persones amb discapacitat / diversitat funcional als equipaments museístics des de la intervenció comunitària . 
 
El diàleg, el coneixement mutu entre en titats persones amb discapacitat / diversitat funcional i els equipaments culturals ; la intervenció comunitària i l’accés a la cultura com a eina d’inclusió i cohesió social esdevenen l’essència del projecte . 
 
El plantejament va ser 6 mesos de desenvolupament de projecte , amb un equip de tres tècniques i quatre equipaments museístics municipals ubicats a 3 territoris: 
  • MUHBA (Museu d’Història de Barcelona)- Ciutat Vella
  • MCM (Museu de Cultures del Món)- Ciutat Vella
  • Museu Etnològic de Barcelona- Sants -Montjuïc.
  • Museu DHUB (Museu del Disseny Hub)- Sant Martí

 
Els objectius que es vàrem proposar pel projecte van ser:
  1. Promoure i generar hàbit de visitar els museus com a equipaments on poden conèixer, aprendre i gaudir .
  2. Dissenyar projectes de dinamització per fomentar relació entre el Museu i les entitats del territorio
  3. Aprofundir sobre les necessitats de les persones i els recursos que disposa el museu i que pot posar al servei de les entitats . 
  4. Millorar les la experiències de visita
  5. Generar nous públics

 
Les Accions:        

A partir del diàleg mantingut amb les diferents entitats dels districtes, es van recollir un llistat de necessitats específiques per a cada tipus de discapacitat (Discapacitat Intel·lectual, Discapacitat Física, Discapacitat Visual, Discapacitat auditiva i Salut Mental).


Mitjançant les necessitats plantejades es van crear una sèrie de propostes de millora en els Museus.

També, es van realitzar diferents focus grup amb diferents col·lectius, des de Salut Mental, Discapacitat visual com ara Discapacitat Intel·lectual. Amb aquestes reunions el que es pretenia era crear uns espais de diàleg, per a cada col·lectiu, i que ens poguessin donar la seva pròpia opinió referent a l’accessibilitat als Museus, a través dels grups d’opinió poguéssim aportar nova informació al Museu perquè la tingués en compte a l’hora de realitzar qualsevol actuació.



A part del grup de discussió, posteriorment ens han visitat als Museus perquè ens donessin un altre visió més crítica sobre els mateixos.


Per altra banda, com el nom del projecte indica, “pilot”, amb el treball conjunt del personal dels diferents Museus, s’ha dissenyat una activitat de caire més personalitzada per a cada discapacitat, és a dir, es va triar un total de tres entitats amb discapacitat per Museu i alhora es va modificar una activitat de les que ja existia dins del programa educatiu. Mitjançant les modificacions pertinents per a cada discapacitat, es va decidir fer una prova pilot per tal de valorar si realment aquesta activitat funcionava o no, i que els mateixos usuaris opinessin si l’activitat s’havia de millorar o no.


En conclusió, com a tècniques del projecte podem dir que ha estat una experiència única el poder ser partícips en ajudar a millorar en l’accessibilitat, és a dir, donar l’oportunitat que tothom, pugui gaudir d’un espai cultural còmodament.


Mitjançant l’interès, les ganes de treballar, la implicació i la voluntat de crear un diàleg conjunt perquè tots podem arribar a acords i el més important, que tots treballem conjuntament en aquests llarg camí, per finalment aconseguir una visió, del tot normalitzada, de les persones amb diversitat funcional.


Finalment, agrair que res del projecte hagués estat possible sense l’ajuda i participació dels diferents membres tant dels Museus com de l’IMD i l’ICUB, i a totes les entitats que hem visitat que sempre han mostrat interès i ganes de participar.


Gràcies


Sara Carbonell
Mireia Manzanares
Jennifer Molina Lozano


Tècniques del Pla d'ocupació " Museus, Diversitat Funcional i Comunitat " de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat




dimecres, 10 de maig de 2017

QUI SOM

GRUP DE TREBALL DE MUSEUS I ACCESSIBILITAT

Som un grup de professionals de museus que ens reunim una vegada al mes amb la voluntat de compartir coneixements, recursos, plantejar dubtes, impulsar estratègies comunes, sensibilitzar i treballar en xarxa sobre temes d’accessibilitat.

 
El grup va ser creat el maig de 2013, i actua de manera horitzontal, sense fronteres departamentals ni orgàniques, sempre a partir d’un acord entre els professionals sobre el tema d’interès, els objectius i la manera de treballar. Per això, els temes de les reunions es consensuen a partir de les aportacions de cadascú. Les actes de les reunions i les memòries anuals deixen constància del treball fet.  
Formem part del grup de treball de museus i accessibilitat professionals de:
  • Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
  • Apropa Cultura.
  • Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
  • Direcció de Memòria, Història i Patrimoni de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). Ajuntament de Barcelona.
  • El Born, Centre de Cultura i Memòria
  • Fundació Antoni Tàpies.
  • Fundació Joan Miró.
  • Fundació Museu Picasso de Barcelona.
  • Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD). 
  • Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
  • Museu del Ferrocarril de Catalunya. Vilanova i la Geltrú. 
  • Museu Marítim de Barcelona.
  • Museu de la Música de Barcelona.
  • Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
  • Museus de Sant Cugat.
  • Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.
  • Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes.

El blog Museus i accessibilitat neix d’un dels objectius més importants del grup, el de generar projectes comuns. Té la intenció de donar a conèixer experiències i projectes accessibles dels museus i les institucions culturals. Us animem a publicar els vostres.

Contacteu amb: accessibilitatmuseus@gmail.com