dimarts, 14 de novembre de 2017

MEMÒRIA OLÍMPICA


Susana Pérez Testor impulsa un projecte “Aprenentatge i Servei” a la Universitat Ramon Llull dirigit a promoure activitats formatives per tractar persones amb un estadi incipient de la malaltia d’Alzheimer. Per dur-ho a terme, compta amb el suport de Pilar Aceituno, Terapeuta Ocupacional de l’AFAB (Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Barcelona) i el CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). Cada curs s’escull un tema que emmarca l’activitat i el passat curs 2016-2017 es va triar la celebració dels 25 anys de Barcelona’92.

Des de la Fundació Barcelona Olímpica vam col·laborar en el desenvolupament de l’activitat durant aquest curs i els vam convidar a veure l’exposició “Aquell estiu del’92” dedicada als Jocs Olímpics de Barcelona. Aquesta exposició compta amb diferents elements interactius del tipus “hands on” així com fotografies de les cerimònies d’inauguració i cloenda, a part d’imatges d’esportistes i les mascotes Cobi i Petra. Entre les diferents propostes de l’exposició destacava un mòdul de grans dimensions amb diferents plafons que permetien jugar al joc de les parelles. Diversos plafons de forma quadrada, subjectes a un eix vertical que els permetia girar completament en el pla vertical. Els plafons mostraven, en una de les seves cares o bé una fotografia de 1992 amb persones practicant esport, o bé el pictograma d’un esport. Els pictogrames representaven esports que figurava en alguna de les fotografies. La proposta del moble, doncs, era una versió d’un joc de parelles en el qual calia relacionar un esport i una fotografia. L’eix de cada plafó permetia tornar a girar els plafons per tornar a ocultar les imatges o bé per reiniciar el joc.

 Des de la vessant social del museu és molt agradable veure com els visitants s’apropien del contingut per adaptar-lo als propis requeriments. Pilar Aceituno va iniciar el joc deixant al descobert tots els plafons i asseient els residents de l’AFAB que realitzaven la visita a l’entorn del moble. Posant al descobert totes les fotografies i il·lustracions va convertir un joc de parelles en un joc de relació preguntant quins esports hi havia representats i quin pictograma li corresponia. La pregunta podia portar a comentaris sobre esportistes, música i altres records sobre l’àmbit de l’esport.

 Segurament la voluntat d’aquest escrit és únicament animar tothom qui el llegeixi a posar fil a l’agulla, començant per un col·lectiu amb ganes d’arrencar un projecte en comú. La resta de ben segur que anirà sorgint. Potser és cert que en un principi no teníem gaire clar per on començar, de fet ara encara tenim la mateixa sensació, però poc a poc les coses van prenent forma i pot donar-se el cas que siguin els col·lectius els que s’acabin apropant al museu i el facin seu.

 

Pilar Aceituno – tocupacional@afab-bcn.org
Susana Pérez Testor – susanapt@banquerna.url.edu
Vàngelis Villar – vvillar@fbolimpica.es

dijous, 26 d’octubre de 2017

PROGRAMES PER A PERSONES AMB AUTISME AL MUSEU BLAU


El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és un trastorn neurològic que afecta la percepció i al processament de la informació. Es presenta amb una prevalença d’1 de cada 100 naixements. El diagnòstic inclou un col·lectiu molt divers de persones que mostren una alteració significativa en el desenvolupament de les habilitats de comunicació, llenguatge i relació social, sent un trastorn permanent que persisteix al llarg de la vida. Les persones amb TEA són ciutadans de ple dret especialment vulnerables per la seva diversitat pel que és important garantir els suports necessaris en tots els àmbits per a la inclusió educativa, laboral i social.

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha signat un conveni amb l’Associació Aprenem, una associació que va néixer per iniciativa d’un grup de famílies amb l’objectiu de reivindicar els drets dels seus fills i filles i per defensar una atenció adequada a la seva especificitat. Entre els objectius de l’Associació, es troba promoure la inclusió escolar, laboral i social així com  la vida independent de les persones amb TEA i oferir a les famílies suport i acompanyament.

Fruit de la col·laboració entre l’Associació i el Museu, s’han produït les primeres icones que té el Museu adreçades a persones amb autisme. Aquestes s’han situat a l’entrada d’un  espai molt especial, el Niu de Ciència, un espai destinat a escoles i  les famílies, per infants de 0 a 6 anys, que té com a objectiu promoure i, sobretot, gaudir de la ciència a través de la descoberta, l’activitat espontània i el joc. Així mateix s’ha elaborat un document visual que l’educador/a projecta perquè les persones amb autisme que participin en tallers del Niu de Ciència entenguin què és i que s’hi pot fer.

1. Imatges del document que l'educador/a projecta quan es fan tallers dirigits a persones amb autisme
2. Icones situades a l'entrada del Niu de Ciencia


Marta Ponseti
Programes Públics
Museu Blau






dimarts, 12 de setembre de 2017

POSTALS D'UN VIATGE

Càpsula participativa a la Fundació Antoni Tàpies


 

El Programa AlterArte del Centre de Formació i Prevenció de Mataró, amb la participació del programa Expressar-te de la Fundació Els Tres Turons de Barcelona, va iniciar una col·laboració amb la Fundació Antoni Tàpies l’any 2013 per tal de portar a terme un projecte artístic participatiu. 
Aquest projecte consisteix en un programa artístic, educatiu i comunitari per a la Salut Mental, obert a usuaris de tots dos serveis, i estructurat en càpsules temàtiques centrades en les obres i els artistes que formen part del programa expositiu del Museu. 
Aquesta activitat es realitza en espais concrets tant del museu com de la ciutat. L'objectiu és, d'una banda, incentivar la manipulació de l'art per part dels participants com a via per a integrar-se en la comunitat i, d'altra, sensibilitzar a la comunitat mitjançant les intervencions artístiques als espais públics envers l'àmbit de la salut mental. D'aquesta manera, aquesta tipologia de projecte possibilita treballar en l'àmbit social, cultural i terapèutic.
En l’àmbit social, possibilitant activitats amb una funció social-comunitària reconeguda i diferenciada de l’estereotip que es té del malalt mental.
En l’àmbit cultural, afavorint l’enriquiment individual en coneixements i aprenentatges facilitant l’intercanvi de sabers entre el món sanitari i el cultural.
En l’àmbit terapèutic, potenciant la integració social i el desenvolupament de l’expressió i la creativitat de l’individu.
En aquesta ocasió el projecte es va centrar en l’exposició “Diumenge“ de l’artista Oriol Vilanova. La càpsula va constar de 4 sessions. La primera, portada a terme el dia 23 de febrer de 2017, va consistir en una visita a l’exposició i les següents, realitzades els dies 9, 16 i 23 de març, es van dedicar a realitzar tallers creatius en el mateix museu així com al muntatge de l’exposició dels treballs finals, al tancament i a la valoració de la càpsula.


La proposta creativa va partir de l'objecte-postal, que Oriol Vilanova utilitza per a la seva exposició, reflexionant entorn el concepte i verbalitzant tot allò en què ens fa pensar “una postal”. En una imatge mostrem el que hem vist, el que veiem, paisatges i coses curioses, allò que ens agrada o sorprèn, fent-ne també partícip a l’altre d’allò que vivim. En una postal hi trobem part d’històries viscudes, bé nostres o dels altres i, també, records i testimonis de fragments de vida.
En aquesta càpsula hem proposat un treball plàstic a partir de postals que cada participant ha portat de casa seva. Aquestes postals ens van permetre parlar de les imatges, dels llocs, dels paisatges o dels objectes. Vam poder parlar del que vèiem a les imatges però, també, vam poder imaginar quines podien ser les històries viscudes que hi havia darrere de les imatges, qui i per a qui s'havien escrit i enviat.
La proposta creativa va consistir en la creació d'un viatge imaginari o d'una història personal explicada a partir de les postals. Durant les 4 sessions de la càpsula els participants van poder intervenir en les postals afegint elements, esborrant, pintant, donant noves formes i continguts a les antigues postals per crear-ne de noves. Es van utilitzar tècniques com ara el collage i la pintura així com l'escriptura per tal de construir les imatges del nostre viatge imaginari.
Cada persona va treballar de forma individual una sèrie de tres o quatre postals construint una història amb un fil conductor segons la seva història personal, la seva experiència de vida i els seus records. El resultat va ser molt divers tant pel que fa al contingut com per l'estil plàstic emprat però tots els resultats van ser únics i amb un alt nivell de creativitat i d'originalitat.
Durant el procés de treball al taller es va viure un clima relaxat, de concentració, de respecte vers el treball dels altres, de col·laboració, en definitiva de bon rotllo entre les persones  participants, tot i que no es coneixien entre ells. De manera que l'experiència va ser molt enriquidora per a tots.
El procés va finalitzar amb l'organització d'una exposició al museu. Cada participant va poder mostrar la seva sèrie de postals i va poder explicar al públic assistent a la inauguració de la mostra quina era la història relatada visualment a través de les seves postals. L'objectiu va ser fer visible l'autoria dels treballs donant la veu als seus creadors per tal d'establir un diàleg i un intercanvi amb el públic assistent. Aquesta experiència va culminar tot el procés de treball. L'exposició va romandre oberta al públic de manera gratuïta durant quatre dies més al museu amb la intenció de difondre el projecte.
Per últim, els dos centres participants, agraeixen a la Fundació Antoni Tàpies, al seu director Carles Guerra, que va estar present obrint l’exposició i comentat els treballs, i en especial a Rosa Eva Campo, coordinadora dels projectes educatius, que ens va acompanyar en tot aquest procés, per la seva paciència, ajuda i implicació i, sobretot, per facilitar que persones del col·lectiu de malalts mentals es facin visibles amb la seva obra, tan sovint invisibles per la societat.
De la mateixa manera, els responsables del museu se senten agraït per haver tingut l'ocasió de créixer amb aquesta experiència.


Ha estat un plaer i un luxe treballar junts. Gràcies també a tots els participants!


Montse Rigol: Programa AlterArte del Centre de Formació i Prevenció de Mataró
Isabel Escribano: Programa Expressar-te de la Fundació Els Tres Turons de Barcelona
Rosa Eva Campo: Coordinació projectes educatius de la Fundació Antoni Tàpies

dijous, 27 de juliol de 2017

APOSTAR PER L'ACCESSIBILITAT DES D'UN INICI

El projecte d’Accessibilitat i inclusió del Museu del Ferrocarril de Catalunya

Com qualsevol museu, a banda de catalogar i difondre les col·leccions que allotgem, tenim la funció de crear i difondre el coneixement en la nostra societat. La nostra societat però, no és homogènia i la seva pluralitat i diversitat ens obliguen a cercar les estratègies i recursos museogràfics més adequats per aconseguir una major accessibilitat i inclusió. Malauradament, massa sovint hom recorda l’accessibilitat a posteriori, quan ja està tot dissenyat i concebut i, aleshores, l’accessibilitat esdevé una intrusió al projecte museogràfic inicial i es comencen a incorporar modificacions i adaptacions sense una visió global i connexa del projecte.

Sens dubte, aquest no és el cas del Museu del Ferrocarril de Catalunya. A dia d’avui, ens trobem en una etapa de remodelació i de canvis profunds deguts a la rehabilitació de les naus que allotjaran el futur museu. L’espai expositiu al voltant del món del ferrocarril es veurà incrementat enormement i hi haurà un espai d’atenció i serveis als visitants tal i com pertoca a un equipament patrimonial del segle XXI. La voluntat de voler ser un museu sense barreres i un museu universal és el que ens ha portat a desenvolupar el Projecte d’Accessibilitat i inclusió al Museu del Ferrocarril de Catalunya abans, fins i tot, de concretar el projecte museogràfic.

L’atenció a la diversitat és una de les branques de la museologia que més s’ha desenvolupat en els últims anys i persegueix poder garantir la transmissió de continguts a les diferents tipologies de públics i als col·lectius que presenten alguna discapacitat. El nostre projecte d’Accessibilitat i Inclusió suposa una gran innovació en aquest aspecte perquè fa un pas més enllà respecte a les diferents accions aïllades que s’han anat duent a terme en els diferents museus per atendre els diferents col·lectius amb discapacitat. El projecte d’Accessibilitat i Inclusió, a banda del disseny de diversos mòduls multisensorials, orienta i posa les bases de la futura museografia per garantir que aquesta sigui inclusiva i respongui a les necessitats dels diferents col·lectius i públics que visiten el Museu del Ferrocarril de Catalunya.

El projecte té en compte les necessitats dels diferents col·lectius que presenten algun tipus de discapacitat (motriu, auditiva, visual o psíquica) i les necessitats de les diferents tipologies de públic (edats, formació, interès i familiarització en la matèria, llengua de comunicació i habilitats TIC). Alhora, parteix de l’anàlisi d’experiències d’atenció a la diversitat dutes a terme en altres museus d’arreu del món i té en compte les últimes tendències i innovacions en aquest àmbit. Detalla cinc mòduls multisensorials que estan concebuts i integrats plenament dins el futur discurs expositiu i tracta l’indret que acull el museu, el personatge de Francesc Gumà i Ferran, la línia del ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, el funcionament d’una màquina de vapor, els diferents tipus de tracció mecànica dels trens i la connectivitat del museu amb l’entorn i el món del ferrocarril actual.


En consonància amb la futura museografia, els diferents mòduls utilitzen recursos com ara maquetes, mapes en relleu, imatges en 3D, reproduccions sonores, elements visuals i gràfics, dispensadors d’olor i reproduccions de locomotores per tal de transmetre el contingut utilitzant diferents canals sensitius. Es preveu que vagin acompanyats també d’elements i recursos digitals que permetin incorporar recursos audiovisuals, traduccions i altres elements en coherència amb la resta de la museografia que encara està pendent d’estudiar, dissenyar i executar.

El Projecte d’Accessibilitat i Inclusió doncs, no és un projecte teòric amb una data d’entrega determinada sinó un projecte obert a les innovacions que es vagin produint, permanent en el temps i transversal en els diversos departaments, activitats, serveis i recursos del museu. És un projecte en evolució constant que basteix el futur museu que tindrem en els propers anys. Continuem apostant pel progrés com ho va fer Francesc Gumà i Ferran i impulsant que l’accessibilitat i la inclusió dels diferents col·lectius esdevingui un dels estendards d’excel·lència i innovació del futur gran Museu del Ferrocarril de Catalunya.



Pilar García
Directora del Museu del Ferrocarril de Catalunya
Ana Grande
Directora del projecte i cap del servei educatiu del museu
Jordi Medina
Conceptualització, coordinació i redacció del projecte
Irene Raya
Arquitecte especialitzada en accessibilitat




  

dimarts, 4 de juliol de 2017

LA HISTÒRIA A LES TEVES MANS, LA MIRADA TÀCTIL A MONS OBSERVANS


La funció social del museu exigeix pensar noves formules per fidelitzar el públic que té i atreure i captar nous visitants i usuaris. En aquest context, uns dels grans reptes del segle XXI és entendre les institucions museístiques com a espais d’integració social que han de contribuir a les polítiques de promoció de l’educació i l’aprenentatge, eliminant barreres socials i econòmiques. Els museus a l’aire lliure no estan exempts d’aquests rols i han de ser especialment sensibles a l’hora d’abordar aquest tipus d’accés per tal d’evitar que determinats col·lectius se sentin exclosos

La Mirada Tàctil parteix de la necessitat de fer intel·ligible el patrimoni a tota la ciutadania, el tacte esdevé la font més universal de coneixement, allò que es pot tocar s’entén molt millor i resulta més atractiu per allò que comporta d’experiència personal directa i emotiva. En aquest context, el jaciment de Mons Observans a Can Tacó és paradigmàtic on podem tocar una maqueta interpretativa i el seu itinerari tàctil per abordar allò que podríem anomenar la història tàctil d’un assentament romà.


El jaciment va ser obert al públic el mes d'octubre de l'any 2012. Les obres d’adequació, dirigides per l’Estudi d’Arquitectura de Toni Gironès Saderra, van ser premiades a la XII Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo 2013 dins la categoria Ciudad y Paisaje. El programa es va centrar en la construcció d’un conjunt de plataformes de gabions d’acer que recuperen la topografia original de l’assentament fent possible l’accés dels visitants als diversos àmbits que configuraven l’edificació romana. Les plataformes es reompliren amb terres del propi jaciment i amb graves de llicorella procedents d’una antiga pedrera de la mateixa muntanya. D’aquesta actuació en resulta una gran catifa de tonalitats ocres que emfatitza el component geològic del turó i, alhora, redibuixa i fa comprensibles visualment les estructures arqueològiques.


Les visites efectuades en el decurs dels primers quatre anys de funcionament de l'espai van permetre detectar una certa dificultat d'interpretació del conjunt. El visitant està poc acostumat a la interpretació d’espais reomplerts per imaginar i interpretar les estructures de planta. En aquest context, la maqueta interpretativa instal·lada a l'entrada del recinte arqueològic permet acotar i reduir la incertesa imaginativa i millorar la comprensió de l’espai arquitectònic generat, permet “llegir” allò que el jaciment havia estat en època romana i identificar més fàcilment els diferents espais o elements arquitectònics que el conformaven: la muralla, els edificis de serveis, la zona administrativa, els espais pensats per a seguretat i vigilància, els dissenyats com a zones d’emmagatzematge de les aigües, etc.


L'escenògraf Jon Berrondo Rekalde va ser l'encarregat de realitzar el projecte de maqueta a partir dels plànols i dibuixos interpretatius del jaciment i d'elaborar una primera versió en cartró a escala reduïda que va servir de model per la realització de la maqueta definitiva en ferro corten. L'execució es va dur a terme als tallers de la Forja del Vallès a Montmeló i va anar a càrrec dels ferrers Rafael Martínez Navarro i Gemma Casas Parera. Les tasques d'instal·lació van ser efectuades pels operaris de la Brigada d'Obres i Serveis de l'Ajuntament de Montmeló sota la supervisió del Museu de Montmeló i de l'Oficina de Patrimoni Cultural amb el finançament del programa de la Mirada Tàctil de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.


En el mateix programa de La Mirada Tàctil, a través de la Federació de Sords de Catalunya (FESOCA), se han produït un conjunto de vídeos explicatius del jaciment especialment dirigit a persones amb discapacitat visual y auditiva. Els nous vídeos, que ja es poden visualitzar a través de YouTube, ofereixen continguts adaptats de la visita al jaciment, disposen d’àudio, llengua dels signes per a la comunitat sorda signant i subtitulat por la comunitat sorda oralista i es poden visualitzar a través de dispositius mòbils.


L'any 2017 es preveu complementar el recorregut amb la instal·lació d'algunes rèpliques manipulables dels principals elements arqueològics descoberts al jaciment.


Aquesta és una petita acció per fer del patrimoni un espai d’integració, sensible a les diversitats i compensar les desigualtats comunicatives.

Lluís Rius Font
Tècnic de Patrimoni Cultural 

Montse Tenas
Directora del museu de Montmeló

dilluns, 19 de juny de 2017

EL JARDÍ DE LES DELÍCIES


El jardí de les delícies és un projecte artístic realitzat per l’artista Júlia Montilla, en què han participat persones ateses a les unitats de salut mental del Centre Assistencial Sant Joan de Déu Terres de Lleida, i s’ha desenvolupat amb la col·laboració del Centre d’Art la Panera i amb el suport d’Obra Social la Caixa en la convocatòria «Art for change».

El projecte consistia a participar activament en la desfilada de la Festa de l’Aigua que es va dur a terme el dia 28 de febrer de 2016 a la localitat d’Almacelles, població situada al costat del Centre Assistencial Sant Joan de Déu. L’objectiu principal era fomentar la participació de les persones amb trastorns mentals en la construcció activa de la ciutat mitjançant activitats artístiques properes, que generessin espais de convivència plurals, és a dir, que incorporessin les diversitats funcionals, transgeneracionals, transculturals o de gènere.

El procés de treball i la metodologia van constar de sessions de debat amb les persones hospitalitzades i amb treballadors del centre sanitari i del centre d’art. Després de dur a terme diverses sessions per valorar el tema de la carrossa, es va decidir treballar la idea d’El jardí de les delícies, agafant prestat el títol del tríptic del Bosco sobre el destí de la humanitat, per fer una defensa de l’alimentació sana i de proximitat. Aquesta temàtica posava en comú els trets més rellevants del territori, i estava vinculada amb algunes de les activitats que els participants feien al centre assistencial. A partir de l’hort i dels productes sostenibles i ecològics, es van dibuixar i dissenyar les disfresses de flors, plantes, fruites, llegums i animals, que més tard confeccionarien. Aquesta carrossa era conduïda per un cavall fet amb fusta reutilitzada, fabricat per les persones ateses que treballen en l’àmbit prelaboral, i tot això va anar acompanyat d’uns temes musicals amb lletres adaptades que va compondre el grup de música del projecte.

Aquesta experiència ens ha permès treballar des de la inclusió i realitzar un projecte comunitari, en el qual s’han implicat diversos agents que han partit de l’art per construir una societat més integradora. Ha estat una experiència enriquidora, que un dels usuaris participants descriu de la següent manera:

El projecte em va sorprendre i, alhora, dubtava que el resultat pogués ser l’esperat. Quan vaig veure el resultat em va sorprendre l’obra d’art que vam fer, igual que les disfresses. Amb tot això vull dir que ara em veig capaç de tornar a fer una obra com aquesta. Participar en aquesta obra m’ha fet sentir bé, m’alegra haver-hi pogut participar. En finalitzar em vaig sentir orgullós d’allò que havíem fet.

El jardí de les delícies va aconseguir guanyar el primer premi del concurs de la desfilada de carrosses d’Almacelles, la qual cosa sorprengué i generà noves mirades cap a col·lectius que viuen estigmatitzats. Durant el procés vam aconseguir una implicació activa tant de les persones ateses com dels sanitaris del centre; es va crear un grup en el qual tothom participava i sumava fent allò que el motivava. Els eixos que vam fer funcionar en aquest projecte foren: la implicació, la participació per part de tothom, la presa de decisions, i la creació i construcció de la carrossa. Per tant, es van assolir els objectius principals del projecte, que eren la inclusió i la realització personal i grupal, la qual cosa comporta una experiència artística comunitària i participativa.  

 

 

 

 

 

 

 

dimecres, 7 de juny de 2017

PUBLICACIÓ DE LA JORNADA D’ACCESSIBILITAT I COMUNICACIÓ APROPA CULTURA


El dijous 1 de desembre de 2016 va tenir lloc al Gran Teatre del Liceu la Jornada Apropa Cultura 2016 sota el títol:  “Com treballar i comunicar l’accessibilitat? Jornada d’accessibilitat comunicativa,  estratègies i disseny universal”.

La jornada va ser un espai de coneixement, de reflexió i d’aproximació a casos pràctics. Hi van assistir més de 100 professionals d’equipaments culturals i ajuntaments, així com múltiples representants d’entitats socials.

Apropa Cultura presenta la publicació online amb totes les intervencions de la jornada i  documentació relacionada:
 
  • Les claus del Disseny Universal:
    connecta amb el 100% del teu públic real i potencial.

    Per Àlex Dobaño
    Director creatiu i fundador d’Avanti-Avanti Studio

  • Com comuniquem l’accessibilitat?
    Per Mònica Surís
    Experta en accessibilitat comunicativa i fundadora de ComAccess

  • Com des de la direcció d’un museu s’impregna d’accessibilitat totes les accions i departaments?
    Per Antonio Espinosa
    Director del Vilamuseu de Vilajoiosa

  • Conèixer la figura del responsable d’accessibilitat en un equipament cultural: interlocutor amb el públic de necessitats especials i aliat per fer avançar l’organització. 
    Per Irene Calvis
    Servei de Relacions Públiques i Responsable del Projecte Social del Gran Teatre del
    Liceu

  • Les 10 coses que poden ajudar a fer més accessible un equipament

  • Llei Catalana d’accessibilitat Any 2014

  • Lectura Fàcil
    Comunicació accessible.
     
  • Guia per elaborar PDF accessibles des d’Adobe InDesign
    Institut Municipal de Persones amb Discapacitat

  • Manual: Criteris per eliminar les barreres de la comunicació i facilitar l’accés als continguts.
    Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i Institut de Cultura de Barcelona

  • Contactes dels participants a la jornada.

La publicació és oberta i disponible per a tothom a: https://issuu.com/apropacultura/docs/jornades_apropa_2016_versi___issu_9676bb8dc040d0