LAC - LABORATORI D'ART COMUNITARI


El LAC és una proposta que s’emmarca en el que es coneix com a art social o art comunitari. Es duu a terme com a col·laboració entre el Museu de Sant Boi, el Centre d’Art Municipal - Can Castells i la Unitat d'Igualtat d'Oportunitats i Ocupació de l’Ajuntament de Sant Boi.

Aquesta proposta es basa en la convicció que l'art i els processos creatius poden ser una eina clau, a l'hora de promoure un canvi social, per caminar vers un model de societat més justa i cohesionada.


Tot ésser humà és un artista i cada acció, una obra d’art
Joseph Beuys
Per què el LAC?

En aquest moment, amb risc de fractura social, assegurar la cohesió social ha de ser el principal eix de treball de l’Administració Pública. Calen programes capaços d’impulsar propostes testades i adequades a aquesta situació. Les propostes s’han d’implementar, des de les diferents àrees d’actuació de l’Administració, de manera coordinada i treballant de manera transversal. Només així optimitzarem al màxim, tant el capital humà com els pressupostos de què disposem.

Aquesta proposta neix arran de dos programes municipals:
  • El programa Hermes - en col·laboració amb els hospitals de les Germanes Hospitalàries (Benito Menni) i Sant Joan de Déu, de Sant Boi - que ens ha permès treballar des de diferents metodologies i disciplines artístiques, amb persones amb capacitats diferents i trastorn mental. El bagatge acumulat, durant deus anys de treball i investigació, ens permet abordar noves propostes amb l'experiència acumulada de treball transversal i multidisciplinari. 
  • El projecte Felikitas. Un projecte innovador que aplica la intel·ligència emocional com una eina d’intervenció social. És un projecte en clau de ciutat, que dóna valor a l’equació: creació comunitària i educació emocional com a eixos vertebradors de convivència. 
Què fem al LAC?

La creació comunitària neix entre finals dels anys 60 i principis dels 70. Els canvis socials del moment, fruit de la lluita pels drets civils, van provocar una nova manera d’entendre l’art, amb un compromís polític i social. Es qüestiona el formalisme, el mateix paper de l'artista, el mercat artístic. Es dóna més importància a l'espectador i al context i es propicia un nou concepte: l'art com una eina de canvi i transformació social.

Es va establir un nou marc de relació entre l'estament públic i la ciutadania, amb l'objectiu que l'individu esdevingués productor de continguts culturals a través de processos participatius.

L’statu quo actual presenta un escenari similar: un moment de moviments socials, de canvis i cerca de nous models de gestió pública més eficients i participatius.

La col·laboració entre els artistes i els diferents col·lectius força l'artista a delegar les seves funcions creatives al grup i el caràcter de l'obra artística es transforma en una proposta comuna, cosa que promou un enriquiment personal en els dos sentits, tant per a l'artista com per a les persones que han participat.

En aquest tipus de propostes, sovint es donava més importància als processos del grup que als resultats estètics, fet que ha provocat l'allunyament de l'art social de l'art més institucional i acadèmic. Però la nostra proposta intenta que aquesta línia divisòria s’esvaeixi; per això aposta per propostes de cocreació, cuidades, amb una tècnica i estètica depurada.

Treballem amb diferents col·lectius. Des de persones usuàries dels serveis de salut mental, a interns de presons, persones grans, dones emigrades, escoles, adolescents, ... així com diferents fundacions i entitats. Moltes de les persones que participen han trobat en el LAC un espai de trobada, d'intercanvis, d’aprenentatge, un moment en què es relaxen i fan alguna cosa en grup, ... en definitiva un espai de creixement i millora personal.

A part de les propostes comunitàries, també treballem amb diferents artistes locals, i internacionals, que mostren el seu treball de manera individual. D'aquesta manera al presentar les diferents propostes juntes, estem fent ressaltar la proposta comunitària i evitem l'exclusió dels col·lectius més vulnerables que participen en la proposta.

En l'àmbit de l'art comunitari és molt important el context, és a dir, l'emplaçament de les obres. Sovint estan ubicades en espais que no només tenen una importància física, sinó també humana i social. Per això el LAC es presenta en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni, en edificis patrimonials - unes Termes Romanes i dos grans cases del segle XVII. Un context de referència i identitat de la ciutat.

Quins són els objectius?
  • Fer accessible el patrimoni local i la cultura a persones i col·lectius que, normalment, no van als museus, promovent la participació ciutadana i tenint en compte les seves diversitats socials i culturals. 
  • Trencar amb els estigmes que pateixen alguns d’aquests col·lectius i promoure espais de convivència, que posin en contacte aquests col·lectius amb el conjunt de la ciutadania, des de les dinàmiques participatives dels processos creatius.
  • Afavorir el desenvolupament de l'autoestima i l'empoderament de les persones que participen en el projecte, com també treballar en la dinàmica dels grups, les seves habilitats socials i la resolució de conflictes per mitjà dels processos creatius, entenent que la creativitat pot jugar un paper clau per a la transformació dels individus i de la societat on viuen. 
  • Fomentar les pràctiques artístiques col·laboratives, per tal de democratitzar l'art, la cultura i el patrimoni local. Amb propostes més accessibles, participatives i que tinguin en compte les necessitats i particularitats de cada col·lectiu. Conceptes com la Cocreació i el Procomú són pilars fonamentals del projecte. 
Video LAC 13 / Video LAC 14
Conclusions

La valoració que fem d’aquestes dues primeres edicions és molt positiva. Tant pels resultats de les peces artístiques, com pel treball amb els grups. Però cal destacar que en la segona edició, el treball amb els grups ha estat durant més temps - entre tres i quatre mesos - fet que ha provocat un canvi molt significatiu pel que fa a l’empoderament i millora del benestar dels participants.

Voldríem destacar especialment la proposta PUNTO, de l’edició d’enguany, perquè pensem que és el projecte que va un pas més enllà de les experiències tradicionals d’art comunitari. Les dones emigrades que han participat en la proposta, arran de la capacitació que han rebut per part de l’artista - en aquest cas el dissenyador Vitor Bastos- han iniciat el procés de posar en marxa una cooperativa. Aquest fet posa de manifest com l’art comunitari pot jugar un rol de canvi, emancipació i una eina per al desenvolupament personal.

Un dels reptes de futur que ens plantegem amb el LAC és implementar propostes que intervinguin l’urbanisme del barri. Fins ara la participació ha estat amb entitats o col·lectius, però entenem que la participació ciutadana pot esdevenir una eina de planificació bàsica en la planificació urbana. En definitiva apostar per una democràcia participativa i per una ciutat més cohesionada i inclusiva.

Joanjo Esteban Castanera
Tècnic de Difusió i Serveis Pedagògics
Museu de Sant Boi de Llobregat
jesteban@santboi.cat

Comentaris