dimarts, 25 de març de 2014

LA FUNDACIÓ. UN EDIFICI MEDITERRANI

Una proposta dirigida, també, a persones amb discapacitat visual i auditiva

Des dels inicis, la Fundació Joan Miró s’ubica en un edifici concebut expressament per convertir-se en el CEAC (Centre d’Estudis d’Art Contemporani), que Joan Miró i el seu amic, l’arquitecte Josep Lluís Sert, van somniar. L’edifici havia d’incloure sales d’exposicions, una biblioteca, un auditori i les dependències pròpies d’un museu.

La Fundació és una estructura de formigó blanc, lluminosa, de línies racionalistes, que s’articula a l’entorn d’un pati central que marca el recorregut de l’edifici. És un dels exemples més notables de l’arquitectura del segle xx a Barcelona.

Per tot això, i des de fa ja uns anys, la Fundació ofereix activitats educatives relacionades amb l’edifici que l’alberga, entre les quals hi ha una visita titulada La Fundació. Un edifici mediterrani.

Darrerament, amb la voluntat d’incloure un ventall de públic cada cop més ampli, s’ha treballat per adaptar aquesta activitat a col·lectius de persones amb discapacitat visual i auditiva. Així, el més de novembre passat es va fer la primera visita per a persones cegues.

La proposta consistia en un recorregut pels diferents espais acompanyat d’explicacions descriptives. Un passeig marcat per l’apreciació física de les distàncies i les textures dels materials, per la diferent sonoritat dels espais oberts o tancats, per les olors i per l’aire fresc dels patis i la terrassa.

En un moment determinat, els assistents s’aturaven: asseguts al pati central, amb un plànol en relleu sobre els genolls, tenien la possibilitat de resseguir la planta i l’alçat de l’edifici amb els dits, de situar-se en l’espai. Més endavant, podien tocar unes maquetes que explicaven el procés de construcció amb formigó armat i, finalment, una maqueta tàctil de tot l’edifici.

Unes setmanes més tard, l’experiència es va repetir, tot i que aleshores adaptada a persones amb discapacitat auditiva. Gràcies a l’ajut d’un intèrpret de llengua de signes i lectura labial, el recorregut, en aquest cas, no va requerir tantes descripcions visuals ni làmines en relleu. En aquest sentit, el contingut no va variar gaire en comparació amb el destinat a les persones que hi veuen i hi senten perfectament. Tot i que, si hem de ser francs, sí que hi ha una cosa que diferència el públic d’aquests col·lectius: la seva enorme gratitud i la il·lusió en comprovar que, a la fi, oferim propostes que els permeten, a ells també, gaudir d’una cultura que durant tants anys els ha exclòs. 


Vídeo de l'activitat: clickeu aquí


Montse Quer
Departament educatiu
Fundació Joan Miró
montse.quer@fundaciomiro-bcn.org

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada