dilluns, 20 de març de 2017

SENT EL FANG!

Un taller de creació a les fosques


Un raig de pluja queia del meu terrat,
llàgrimes d´alegria plenes de felicitat.
Tu vares crear l´home d'un tros de
fang
i a mi m´has donat
la gràcia de poder-lo modelar.
Tros de natura pura d´infinites
possibilitats,
ets el descans del meu esperit,
l´alegria de les meves mans.
Dictador implacable de les teves
pròpies lleis
Has estat sincer des del primer
instant.
Deixa que m´endinsi en els teus
encants.
 
(Teresa Legarreta)
 
 
 
 
 
Al setembre de 2016, coincidint amb les jornades Ceràmica: Art i Vida, dedicades a divulgar l'art i el patrimoni vinculats a la ceràmica a la ciutat de Sant Cugat vam endegar una nova experiència des del museu.
 
L'objectiu primer era el d'acostar-nos a la matèria des d'un punt de vista diferent, més vivencial i potenciant al màxim els sentits. Tots, excepte el de la vista.
 
De la mà de la Teresa Legarreta, escultora invident, proposàvem l'experiència de crear dins la foscor. Amb els ulls tapats, només sentit i deixant-nos endur per les sensacions que ens proposava el fang, la seva calidesa i la seva fredor alhora, la seva senzillesa i al mateix temps, les seves normes a l'hora de treballar-lo.
 
L'experiència es va dur a terme en un ambient familiar en temps de lleure, per a públic intergeneracional, i de seguida vem detectar el potenciar educatiu i en quant a valors que ens permetria aquesta iniciativa
 
El projecte extrapolat a les escoles  
 
Més enllà del públic familiar, de seguida vam adonar-nos del potencial que l’experiència ens oferia en quant a treball de valors i de respecte envers la diferència
 
Aquesta proposta es tracta doncs d’una activitat que combina les arts plàstiques amb l'educació en valors. Per a nosaltres, potser pesa més la segona que la primera, doncs el resultat que perseguim és l'experiència en si mateixa.
    
Algunes de les conclusions a les quals s’arriba mitjançant el treball amb l’alumnat són:
  • Compartim amb els companys sense la pressió del grup, sense comparacions ni pressions
  • Entenem que, malgrat les dificultats, hom pot superar-se i potenciar el millor d'un mateix
  • L'experiència i el gaudi en la creació pesen més, en aquest cas, que el resultat en sí
  • La visió és un sentit que tenim molt potenciat, en detriment dels altres. El fet de perdre'l, ens proporciona angoixa, tristor, desconcert
  •  Aprenem a valorar el que tenim, i no el que no tenim
  • Aprenem a apreciar la capacitat, i no la discapacitat
  • Aprenem a escoltar. Dins la foscor, escoltar el i la companya i ajudar-lo és essencial per a seguir endavant

Opinió del personal docent:
 
Valorem que el projecte SENT EL FANG és una experiència fantàstica de la qual els alumnes/as han extret un aprenentatge molt significatiu pels valors que volem treballar amb ells. Han après a que amb esforç i ganes es poden superar moltes situacions adverses.

Trobem molt adequat que es dugui a terme en cursos de Cicle Superior, ja que el vincle que van establir amb la Teresa va ser molt sincer i gratificant, tant per el projecte en si com per la interacció que van aconseguir amb ella.

Estem segurs que és una experiència que mai oblidaran i de la qual extrauran coses molt positives.
Cristian López, professor Escola l’Olivera, Sant Cugat del Vallès
 
  
Podeu escoltar l’àudio sobre el projecte aquí:
 
 
Més informació:
Servei educatiu dels Museus de Sant Cugat
educaciomuseu@santcugat.cat
#sentelfang
Facebook: Museus de Sant Cugat
@Museusstc

Helena MinuesaResponsable del servei educatiu
Museus de Sant Cugat - Ajuntament de Sant Cugat 
helenaminuesa@santcugat.cat

dimecres, 1 de març de 2017

ELS APRENENTATGES EN LA PREPARACIÓ DE LA VISITA PER A CECS A L’EXPOSICIÓ LA MAQUINA DE PENSAR. RAMON LLULL I L’«ARS COMBINATORIA». UN PROCÉS COL·LABORATIU.

Foto: Alex Dobaño
El CCCB presentava del 14 de juliol a l’11 de desembre de 2016, una exposició per explorar l’impacte del filòsof Ramon Llull (1232-1316) en les arts, la literatura, la ciència i la tecnologia. Amb la voluntat de fer accessible el seu programa a tots els públics i d’assumir la seva responsabilitat com a entitat cultural educadora, el CCCB va portar a terme un procés amb una metodologia col·laborativa per acabar desenvolupant una mediació entre l’exposició i el públic amb diversitat visual.
 
El CCCB compta amb un equip d’investigació, transversal i intern (assessorat per Àlex Dobaño de l'estudi creatiu Avanti-Avanti, especialitzat en Disseny per tothom) per caminar cap a una cultura més rica i inclusiva.
 
En aquest article, expliquem quin va ser el procés de disseny d’aquesta activitat.
 
El 23 de setembre del 2016, els experts en accessibilitat visual i en Disseny per tothom, i els membres interns del CCCB (responsable d’Educació i l’educador) vam portar a terme la sessió de creació d’un prototip i la formació del personal que portaria a terme l’activitat (seguint totes les recomanacions que proposa l’ONCE sobre l’atenció al cec). Treballant en el mateix espai expositiu, vam definir quina narrativa i quines experiències tàctils i sonores podíem oferir, a fi de conèixer els aspectes sorprenents i desconeguts del pensament de Ramon Llull que ens assenyalaran l’ars combinatoria com un precedent de les noves tecnologies de la informació.

El repte era fer l’experiència cultural prou atractiva i rica, en un espai expositiu on els elements visuals predominaven.
 
L’objectiu era viure aquesta oportunitat com una investigació en noves propostes educatives, en explorar nous canals de coneixement.
 
El resultat va ser:
  • Crear una nova narrativa adequada al públic específic: descripció de l’espai, de l’arquitectura que el compon, dels materials que s’hi troben, fins a centrar-nos en l’obra o el tema a descriure i desenvolupar.
  • Consensuar una selecció de peces sent fidels al discurs comissarial.
  • Determinar els elements originals tàctils. Contrastar amb l’equip de conservació del CCCB quines peces eren susceptibles de ser tocades. Prenem consciència de la necessitat d’incloure aquesta demanda en la sol·licitud del préstec de les obres.
  • Valorar la possibilitat de fer maquetes o utilitzar material sobrant o de recanvi de les obres originals. Una de les maquetes que vam poder realitzar va ser un símil del llibre de poesia permutatòria de Raymond Queneau, amb codi Braille.

El 4 d’octubre de 2016, vam portar a terme la sessió prototip amb una metodologia col·laborativa i oberta on hi van participar els públics específics, canalitzats a través de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC).

Un cop consensuada l’activitat, vam treballar en la comunicació prèvia a la visita, on el treball amb les associacions de prescriptors va ser clau per construir lligams i acords per comunicar correctament els recursos i dinàmiques. Vam publicar la proposta a:
  • La web del CCCB
  • La web de l'ACIC
  • Vam informar als responsables de cultura de l'ONCE
  • Vam consensuar amb altres equipaments culturals la no col·lisió de la data amb altres actes previstos per aquest mateix públic
L’activitat es va portar a terme el 19 de novembre de 2016 a les 16 h (horari amb menor afluència de públic general). L’activitat va omplir l’aforament previst (15 persones) amb un públic divers en edats i en característiques visuals, cap d’ells va portar acompanyant amb visió, i tots ells, de nivell cultural mig-alt, van gaudir de l’experiència.

Per concloure, sentim com a fortaleses d’aquest procés la participació i la formació del personal intern; i agraïm la col·laboració dels públics específics per fer aflorar les necessitats i dels grups d’experts per anar afinant l’adequació de les activitats i els recursos. Entenem que estem fent un treball on aprenem de l’experiència, recollim idees, per poder-les introduir en una fase cada vegada més inicial de les programacions, proposant així experiències culturals més riques. Per això, en un horitzó no massa llunyà, caldrà introduir nous dissenys expositius que no pilotin tant sobre la percepció visual i caldrà també elaborar un projecte educatiu que puguem incloure en els contractes de préstec d’obres d’art, per tenir en compte que puguin ser tocades. Una debilitat a considerar és el personal que finalment executa les activitats amb els públics, que actualment és canviant al CCCB (ja que és personal d’una empresa subcontractada) i això implica una inversió de temps en cada experiència de futur que ens plantegem o l’opció de delegar en experts l’execució de les propostes.

En aquest procés hi hem participat: l’Associació Catalana per la Integració del Cec (ACIC), Llorenç Blasi (expert en accessibilitat visual), Àlex Dobaño (expert en disseny per a tothom), David Rebollo (educador llicenciat en Humanitats i Psicologia) i tots els integrants de l’equip intern d’Accessibilitat del CCCB.

Bàrbara Roig Isern
Responsable de CCCB Educació
Febrer 2017

dilluns, 6 de febrer de 2017

LA IMPORTÀNCIA D’UN GUIÓ DE VISITA PER COMUNICAR ELS CONTINGUTS VISUALS

Poemari Onna Kasen, original        
Poemari Onna Kasen, guió de visita
La Mirada Tàctil és un programa d’accessibilitat cultural de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, que té com objectiu fer dels museus espais d’inclusió, sensibles a les desigualtats i compensar les dificultats comunicatives d’aquells col·lectius sovint poc representats en els museus.

Des del punt de vista de l’accessibilitat cultural, les accions de la Mirada Tàctil es focalitzen en facilitar la inclusió dels continguts de les exposicions permanents a la comunitat sorda signant, oralista i amb ceguesa. Per aquest motiu, incorporem vídeos amb intèrprets en llengua de signes, per la comunitat sorda signants; subtitulats, per a satisfer les necessitats de la comunitat sorda oralista, i amb locució que ofereix un plus, un enriquiment de la visita per la resta de visitants dels museus.

Les necessitats de la comunitat cega, però, requereixen d’altres elements que permetin la comprensió dels continguts. És especialment interessant centrar-se en aquells elements patrimonials destacats i que visualment són molt importants per entendre la globalitat del discurs expositiu i realitzar accions especifiques per aquest col·lectiu.

És precisament en aquest context, on els guions de visita en braille, lletra de mida gran i làmines tàctils de suport, constitueixen un recurs imprescindible, no només per a transmetre els continguts dels diferents àmbits de l’exposició, sinó també per facilitar la intel·ligibilitat d’aquells elements exposats, tot permetent, mitjançant aquest recurs, que la percepció per a les comunitats d’invidents sigui la més aproximada possible a la realitat visual.

Els discursos de les exposicions permanents dels museus són bàsicament visuals, per tant, sovint es crea un hiatus d’informació que cal suplir amb referents tàctils que enforteixin els continguts intel·lectuals, donat que és a partir del tacte que certs usuaris poden comprendre de forma molt més precisa allò que es vol comunicar. Per aquest motiu, els dibuixos en relleu o simples representacions esquemàtiques, esdevenen eines imprescindibles per facilitar la aprehensió dels referents culturals que volem transmetre més enllà dels propis objectes en si mateixos.

Les accions d’accessibilitat portades a terme en el marc de l’exposició “RETALLS D'AHIR I D'AVUI”, pel Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa exemplifiquen el que venim parlant. Elements com el maniquí de la Xina del segle XIX, amb vestit de seda bellament brodat o el poemari japonès del segle XIX d’Onna Kasen, amb figures de dones vestides d’època feudal del segle XV, es poden visualitzar però, per criteris de conservació, són impossibles de tocar, circumstància que obliga al visitant amb ceguesa a fer un exercici d’imaginació excessiu. El guió de visita realitzat per a l’exposició permet acotar la incertesa imaginativa, ajuda a definir-la de la forma més simple i precisa possible, i acostar-la a través del tacte, a la percepció o realitat visual. Aquest procés d’ajuda en el sí dels museus és el que més es valora en el món de la ceguesa.

Així doncs, les dificultats comunicatives per a les comunitats amb deficiències visuals que visiten una exposició basada pràcticament en la percepció visual, resten compensades amb la inclusió del guió de visita especialment dissenyat per acomplir la funció comunicativa i de comprensió. El visitant amb ceguesa pot optar per escoltar els vídeos amb locució dels continguts generals, i recórrer al guió de visita per aprofundir a nivells més conceptuals i referencials. Aquests guions han estat possibles gràcies a la col·laboració del Servei Bibliogràfic de l’ONCE de Catalunya i han resultat una excel·lent eina interpretativa amb un resultat que hom podria considerar fins i tot artístic pel seu potencial evocador.

Pel que fa al guió de visita de l’exposició “Retalls d’ahir i d’avui” estem especialment satisfets dels resultats d’aproximació a la realitat obtinguts a l’hora de fer accessible el poemari japonès: utilitzant retalls de robes de diferents textures que faciliten crear una imatge mental de l’original a partir de les diferents característiques dels teixits.

Altres elements sensorials s’han assolit a través de la incorporació de la sensibilitat de cabell pel personatge, de la incorporació del ventall amb textura de fusta, etc. recursos que ofereixen una aproximació molt propera al tacte original. Quant al Maniquí xinès de la dinastia Ming, peça que havia estat exhibida a la exposició Universal de 1880 a Barcelona, al guió hem parat especial interès en “comunicar” tant la forma original del maniquí, com el teixit, de tacte sedós, i la peanya de tacte de fusta. Finalment, i en la mateixa línia, per fer accessible i traduir a llenguatge no visual l’evolució del disseny i del patronatge de la indumentària en el període comprès entre el 1880 i el 1930, s’ha realitzat una acció molt simple però aclaridora: s’han utilitzat uns perfils de dones en relleu, amb els dissenys sobreposats de diferents èpoques, que permeten resseguir els diferents moments estilístics viscuts entre els segles XIX i XX.

Des del punt de vista de l’accessibilitat la importància d’un museu, no només recau en la rellevància del seu patrimoni o col·leccions, sinó també en la capacitat per transmetre, comunicar, de la forma més simple possible, els referents culturals implícits en el museu malgrat que des de la perspectiva del món visual puguin semblar-nos obvis.

Lluís Rius i Font
Tècnic de l’Oficina de Patrimoni Cultural Diputació de Barcelona

Silvia Carbonell i Basté
Directora - Gerent del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa

dimecres, 18 de gener de 2017

MANUAL D'EXPOSICIONS ACCESSIBLES

Presentació del manual Exposicions accessibles. Criteris per eliminar les barreres de la comunicació i facilitar l'accés als continguts

 L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i l’Institut de Cultura de Barcelona han impulsat l’elaboració d’un manual pràctic, en forma de decàleg, per ajudar a garantir l’accessibilitat universal als continguts culturals, i més concretament, als productes oferts pels museus i centres patrimonials.

 La presentació del manual "Exposicions accessibles. Criteris per eliminar les barreres de la comunicació i facilitar l'accés als continguts" va tenir lloc el dia 2 de novembre de 2016, a l’auditori del Museu del Disseny de Barcelona. L’acte va comptar amb l’assistència de més d’un centenar de tècnics i directors de diversos museus locals i nacionals, representants d’entitats de persones amb discapacitat i responsables de l’Institut de Cultura i de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquí teniu el making-of de la presentació del manual, que va finalitzar amb una visita a l’exposició temporal “D’obra. Ceràmica aplicada a l’arquitectura”, que fa accessible el seu contingut mitjançant diversos canals de comunicació.

Per últim, us convidem a descarregar-vos la versió pdf de la publicació seguint aquest enllaç, i us animem a fer-ne la màxima difusió.

dilluns, 5 de desembre de 2016

QUAN LA CERÀMICA ACOMPANYA LA VIDA HUMANA: D’OBRA

CERÀMICA APLICADA A L’ARQUITECTURA AL MUSEU DEL DISSENY DE BARCELONA.
FINS AL 29 DE GENER DEL 2017

Aquesta exposició combina obres contemporànies i antigues provinents de països de la Mediterrània i Orient Pròxim: península Ibèrica, Itàlia, Grècia, Turquia, Egipte, Iran ... i fonamentalment Mesopotàmia: l’actual Kuwait, Iraq i Síria, en un arc temporal que va del 9000 a C. fins avui.
 
Trobarem també obres d’art contemporànies on copsar la capacitat de l’art de provocar la reflexió, al costat de peces arqueològiques antigues.
 
Per a fer accessibles els continguts al màxim nombre de persones hem volgut diversificar els canals de comunicació de l’exposició i hem seguit aquesta filosofia de multiplicació dels llenguatges per acompanyar les diversitats funcionals. 
 
Aquestes són algunes de les idees presents en l’exposició que es condensen en les peces per a l’exploració tàctil, el relat del comissari que les acompanya en MP3 i el llibret en Braille i grans caràcters que serveix de guia.
  • A la terra fem els espais habitables i humans i la casa és d’aquests el més personal, el que ens representa. 
  • Des de temps antics per l’observació del cicle de la vida, hem associat a l’argila idees que li confereixen propietats regeneratives: cuida de la vida dels que habiten una casa perquè conforma cases “vives”. 
  • Podem observar la història de les construccions en les escletxes i petites pèrdues de material de les peces que parlen d’un passat compartit amb els éssers humans que hi residien. També en aquesta imperfecció de cada maó per la seva cuita o manipulació, quan estem a prop d’ells, fa que ens sentim en un territori humà i pròxim.
  • Totes les peces d’una construcció es poden fer d’argila des dels fonaments fins a la teulada. El maó és reproduïble de forma seriada i se suma fins a l’infinit, dóna lloc a construccions en les quals es conquereix l’espai i a això li acaba corresponent una conquesta del temps, una segona revolució en uns edificis que s’adeqüen a la vida de les famílies en diverses biografies consecutives i la possibilitat de la planificació del futur és origen del concepte “futur”.
  • L’argila ha permès fer els elements amb els quals se sol·licita la protecció activa dels “deus”: agents poderosos amb els quals es combat el perill de forma simbòlica per a després, lliures de perills, poder entregar-nos a un viure quotidià benefactor.
  • Observem com fa volar la imaginació la ceràmica vidriada. En la ceràmica es posa en joc: la terra, l’aigua, l’aire i el foc. Aquesta s’endureix de vegades per efecte del sol o la cocció, però una segona cocció, si la temperatura és suficientment alta, fa sorgir la vitrificació que la fa semblant als materials preciosos. Les qualitats higièniques i climatitzadores s’acompanyen de la capacitat imaginaria d’encendre la imaginació pel color, el disseny, les repeticions i els ritmes, les simetries i composicions.
També veurem bons exemples que ens envolten, de l’ús de la ceràmica en la construcció, així com farem crítica de l’època recent en què es va construir sense “solta ni volta”.
 
Durant aquests mesos hivernals podeu visitar l’exposició D’obra. Ceràmica aplicada a l’arquitectura al Museu del Disseny de Barcelona. Esperem que tingueu tantes ganes de venir com nosaltres que vingueu! Hem preparat visites per a tot tipus de públic tenint en compte les necessitats i característiques de tots els visitants. Els continguts que s'expliquen a la visita són senzills i interessants, utilitzant un llenguatge planer. Els audiovisuals tenen subtítols, i reservant amb anterioritat us atendrà personal amb coneixement de llengua de signes en una visita guiada amb les adaptacions adequades.
 
Esperem que us interessi i us agradi!
 
Carme Planas i Viladoms
Museu del Disseny de Barcelona

dimarts, 22 de novembre de 2016

EL CCCB I LA UVIC PRESENTEN ELS RESULTATS DE L'AVALUACIÓ DEL CCCB PROGRAMA ALZHEIMER




"La cultura pot ser un instrument per beneficiar la inclusió social. Però també cal entendre-ho a l'inrevés: La inclusió social beneficia la cultura"

Vicenç Villatoro.






La Universitat de Vic i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona han col·laborat plegats en els darrers mesos amb la finalitat d’avaluar el CCCB Programa Alzheimer, una iniciativa cultural del centre barceloní per a malalts d'Alzheimer, els seus familiars i cuidadors que des d’octubre de 2010 ofereix visites dinamitzades a les exposicions temporals i a l’edifici del CCCB.

 El passat dimarts 11 d’octubre el Dr. Salvadór Simó, director del grup de recerca de salut mental i innovació social de la Universitat de Vic; la Dra. Marina Geli, directora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials; i Vicenç Villatoro, director del CCCB, van presentar els resultats de l’avaluació que la UVIC ha realitzat del CCCB Programa Alzheimer.

Les visites són un estímul intel·lectual que permeten establir connexions entre vivències pròpies i el món, evoquen memòries llunyanes i promouen el desenvolupament personal. Però, sobretot, ofereixen una estona única per compartir, aprendre, riure i emocionar-se.

El CCCB volia confirmar els bons resultats de les visites i per aquest motiu va encarregar l’avaluació a la Universitat de Vic. Salvador Simó i el seu equip, han dirigit un treball de camp basat en l'observació de les visites i entrevistes als usuaris i les educadores.

La metodologia de la investigació utilitzada es la d’un enfocament mixt que recol·lecta, analitza i vincula dades quantitatives i qualitatives en un mateix estudi.

A nivell quantitatiu s‘ha utilitzat l’escala Non Pharmacological Therapy (NPT-ES) i a nivell qualitatiu s’han combinat els focus group (usuaris, i cuidadors/familiars) amb l’observació participant a les visites i un qüestionari a les educadores.

Els resultats posen de manifest l’impacte positiu que te el programa en el benestar i la participació social dels usuaris, mostrant un impacte positiu també en els cuidadors/ familiars i a les pròpies educadores.

Conclusions sobre el CCCB programa-Alzheimer:
  • Impacta positivament en el benestar i la participació social dels usuaris.
  • Millora el seu benestar emocional, provocant el seu gaudi. L'humor està molt present durant les visites al CCCB. 
  • Impacta de forma important a nivell cognitiu, estimulant la seva atenció i el seu interès, l'orientació a la realitat i facilitant en gran manera l'evocació de records. També destaca el poder gaudir de la novetat, aquest fet es molt proper a l’ aprenentatge.
  • La participació al programa trenca la situació d'aïllament i exclusió en què es troben els usuaris. Facilita la interacció social sent rellevants les relacions d'ajuda mútua entre els propis usuaris.
  • La valoració del programa és molt positiva per part de cuidadors i familiars.
  • Les educadores juguen un paper clau en aquest èxit, facilitant una atenció personalitzada, fomentant la participació de tots els usuaris, adaptant amb cura les sessions, i validant la seva participació.
  • L'accessibilitat del museu és un aspecte molt important, en el marc de la tendència dels museus cap a la inclusió.
  • La disposició temporal, els recursos humans i la naturalesa de les pròpies exposicions són els principals límits del programa.
  • Els cuidadors proposen allargar les durada de les vistes, així com la seva regularitat. La propostes dels educadors s'orienten a l'ampliació de l'equip i les millores en l'accessibilitat general del Centre.
  • Destaca l'impacte positiu que té el programa tant en els cuidadors i els familiars com en els educadors.
  • El resultat del treball certifica que el CCCB Programa Alzheimer, i la cultura en general, són instruments de benestar i inclusió social ja que proporcionen gaudi, bon humor, complicitat, benestar físic i cognitiu, augment de l'interès, i estimulació de la memòria i participació social.
Si teniu qualsevol consulta podeu contactar amb l’equip del CCCB a:

dimecres, 5 d’octubre de 2016

MIRAR I ESCOLTAR AMB ELS DITS

  VISITA GUIADA AL MMB PER A PERSONES AMB SORDCEGUESA


Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Sordceguesa, el passat 27 de juny, el Museu Marítim de Barcelona conjuntament amb la ONCE va organitzar una visita guiada a un grup de persones sordcegues a una selecció de les embarcacions exposades a l’MMB. Aquestes persones portaven el bastó amb franges vermelles i blanques, la nova eina que utilitzen per a ser identificats a diferents països europeus.

L’activitat era un repte per l’enorme dificultat de fer accessible les col·leccions exposades a persones que tenen una doble deficiència sensorial i pel fet de ser un grup heterogeni en quant a les necessitats comunicatives: la doble deficiència visual i auditiva la tenen persones amb restes de visió o restes auditius, però també hi havia qui tenia una discapacitat auditiva i visual total. La feina dels guies intèrprets és fonamental per a l’accés a la informació de les persones sordcegues i és la clau de l’èxit de la visita: per a les persones amb restes visuals es transmet usant la llengua de signes ben a prop de les persones sordcegues; a les persones amb restes auditius parlant de prop i amb to alt; mentre que les persones amb sordceguesa total reben la informació mitjançant la llengua de signes o les lletres de l’abecedari interpretades al palmell de la mà o bé amb la dactilologia. En definitiva, cada persona té unes necessitats diferents i calia adaptar la visita de manera que fos accessible a cadascuna d’elles.

De les embarcacions tradicionals exposades a l’MMB es van seleccionar les més representatives i es va buscar la manera que la visita fos una experiència molt sensitiva: les persones sordcegues pogueren tocar cadascuna de les barques i fins i tot, gràcies a la col·laboració de l’equip de l’Àrea de gestió de les col·leccions i del coneixement de l’MMB, pogueren pujar damunt de les embarcacions per viure l’experiència d’estar a bord d’una barca i remar.

Com que el grup era nombrós, es decidí dividir-lo segons les necessitats comunicatives: un grup amb les persones amb restes auditius i l’altre amb les persones amb restes visuals i sordcegues totals. Els guies de cadascuna de les persones interpretava les explicacions dels conductors de la visita de l’MMB, que havien d’explicar per parts i esperar la traducció de l’intèrpret abans de continuar amb la narració, de manera que la visita és molt més llarga que l’adreçada a persones sense discapacitat.

Sens dubte que la part més emocional, la que va tenir més impacte, va ser la més sensorial, el poder tocar les embarcacions tradicionals i, sobretot, sentir l’experiència de poder pujar a una d’elles, a un patí de rems i remar tal i com ho fan els navegants amb aquest tipus d’embarcació.

Amb aquesta activitat, l’MMB participà en els actes de sensibilització del Dia Internacional de la Sordceguesa, amb el que es vol donar visibilitat a la societat de les persones que tenen aquesta doble deficiència sensorial i la seva necessitat de comunicar-se amb l’entorn. A Espanya hi ha més de 6.000 persones que tenen aquesta doble discapacitat.

 
Ismael Garcia
Teresa Soldevila
Museu Marítim de Barcelona