dimarts, 23 d’agost de 2016

EL MUSEU OLÍMPIC I DE L'ESPORT, TREBALLANT PER L'ACCESSIBILITAT

Recentment, el Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch està tractant d’arrencar projectes amb dues línies clares de treball: col·lectius amb problemes d’accessibilitat, i col·lectius propers geogràficament. Tots dos objectius prenen força en Aspace, l’Associació de la Paràlisi Cerebral, amb una de les seves seus a escassos metres del museu.

 De fet, els residents d’Aspace són un grup de visitants habitual al museu, que s’organitza en petites visites puntuals de cap de setmana. Així que un dia, des del museu, vam fer una trobada amb personal de la residència per buscar en què els podíem ajudar. D’aquestes reunions va sortir un esbós de projecte impulsat per Eli Narvaez, Bianca Palmisano i Anna Vidal, coordinadores de la residència, de lleure i d’esports d’Aspace respectivament. L’objectiu principal del projecte era encadenar un seguit d’actes entre els mesos de juliol i setembre amb la voluntat de fer visible l’existència d’esports adaptats.

Els esports adaptats són esports que, mitjançant alguna modificació reglamentària, d’equipació, de format, etcètera, poden ser practicats per col·lectius que, d’altra forma, no els podrien practicar. Un dels exemples més coneguts és la boccia, un esport similar a la petanca que consisteix en apropar el màxim possible les pilotes del propi equip a una pilota de color blanc. El juguen exclusivament persones amb paràlisi cerebral i disposen d’un conjunt d’elements adaptats als diferents nivells d’afectació.

Des del museu es va voler donar suport a aquesta iniciativa amb aquells elements que ens eren més propers: els objectes de la col·lecció i el coneixement de la temàtica esportiva. Així mateix, com comentàvem, s’han programat una sèrie d’accions per desenvolupar aquest projecte esportiu.

Maleta didàctica

Juntament amb Raül Vázquez, responsable de col·leccions del museu, i amb l’assessorament d’Eli Narvaez, la Bianca Palmisano i l’Anna Vidal, vam crear una maleta didàctica pensada per a introduir el museu fora de les seves pròpies instal·lacions. Al museu no disposem d’aules destinades a tallers així que vam creure interessant que fos la col·lecció la que s’apropés al públic amb l’objectiu de mostrar què es podien trobar en una futura visita al museu.

 Els diversos elements que vam triar, van ser seleccionats per a què donessin peu a comparar esports, així com adaptacions de diferents estris a la pràctica esportiva. També es van triar elements per parlar de Jocs Olímpics i Jocs Paralímpics. Tant la pràctica esportiva com l’olimpisme són els dos grans eixos temàtics del museu.

Vam comptar amb la col·laboració de la Federació Esportiva Catalana Paralítics Cerebrals que ens va donar un jocs de tres pilotes de boccia que ens van servir per a donar peu a què al taller de presentació, els usuaris d’Aspace expliquessin què era aquest esport i com es practicava.

D’altra banda, per poder parlar de la funció d’un museu, s’hi van incloure dues sabatilles de futbol: una dels anys 2000 i una de la dècada de 1920 acabada de restaurar. L’objectiu d’aquestes peces era, d’una banda, comparar l’evolució del calçat en futbol, i de l’altra parlar de les tasques de restauració que també afecten el material esportiu, per què es restaura i amb quins materials.

Xerrades

L’activitat promoguda des d’Aspace continuarà duent-se a terme a les diferents seus que l’associació té a Barcelona, i comptarà amb la presència d’esportistes d’alt nivell. L’Amal Tsouli i el Ferran Ribas, dos usuaris del CTO d’Aspace a Badalona i jugadors de la selecció espanyola de boccia, portaran a terme diferents xerrades als centres d’Aspace per explicar en què consisteix aquest esport i com és la seva experiència.

Seguiment dels JJOO RIO 2016

Durant els mesos d’agost i setembre d’enguany, des de la residència Aspace, s’organitzaran sessions per visionar les diferents competicions olímpiques i paralímpiques dels JJOO de Rio de Janeiro 2016. L’objectiu és facilitar l’apropament als esports dinamitzant espais i promovent la socialització dels usuaris, que podran reunir-se per veure les diferents retransmissions.

Jornada esportiva

Per tancar el projecte, a finals de setembre, es preveu una jornada esportiva a les pistes de l’estadi municipal d’atletisme Joan Serrahima, a la muntanya de Montjuïc. Durant la jornada, en la qual participaran usuaris d’Aspace així com professionals, es podrà gaudir de la pràctica esportiva organitzada en petites experiències o racons esportius.


Eli Narvaez
Bianca Palmisano
Raül Vázquez
Anna Vidal
Vàngelis Villar

dimarts, 5 de juliol de 2016

EXPERIÈNCIA TÀCTIL AMB PERSONES SORD-CEGUES

“La I comença a explorar la primera escultura: la de Lucrècia de Damià Campeny. Se la veu tan petita al seu costat: extremadament baixeta. Les seves mans són de nena, més que de dona adulta. Decideixo que no puc bombardejar-la amb la informació que havia previst donar-li per a contextualitzar la peça. Les seves mans ja tenen suficient amb intentar abastar la figura de bronze que es troba al seu davant. Els guants de làtex li venen grans i es repleguen mentre toca el braç amb l’ajut de la mediadora. [...] Més endavant arribo a la conclusió que un sord és el millor mediador per a una persona amb sordceguesa: el seu domini del llenguatge amb les mans és impressionant”.

Així comença la història que descriu l’experiència de la visita que vam fer al Museu Nacional d‘Art de Catalunya amb una usuària amb sordceguesa: l’experiència d’una ruta tàctil per diverses escultures figuratives. Lucrècia, Cleòpatra, Eva, Cap de Montserrat i Els primers freds. Una feina portada a terme conjuntament amb el Departament d’Educació del museu i professionals de l’Associació Catalana pro Persones amb Sordceguesa (Apsocecat). Mesos de preparació, per a decidir: el millor recorregut; el discurs més adient; i les peces a tocar, o millor dit, a explorar.

Per què l’opció de tocar escultures? Per la seva proximitat amb la tridimensionalitat de les formes reals, dels volums. La transferència és més ràpida, infinitament més, jo diria, que tocar la representació plana d’un volum, com ho seria un dibuix o una pintura d’un cos humà, per molt que intentem definir contorns i plans amb jocs de línies i textures sobre material de suport tàctil. Perquè només amb tocar, accedir a la peça, a vegades no n’hi ha prou. Perquè s’ha de poder comprendre, sigui quin sigui el nivell de lectura resultant. Treballant amb persones amb sordceguesa un se n’adona que és difícil explicar coses que a nosaltres, els qui veiem i sentim, ens resulta fàcil d’entendre: com expliques que sota el mocador que cobreix el Cap de la Montserrat hi ha cabell, si no es podrà arribar a tocar mai? No és el mateix interpretar per a una persona cega que per a una persona amb sordceguesa: la capacitat d’abstracció és diferent. I no és el mateix interpretar per a una persona sorda que per a una amb sordceguesa: la vista és un sentit molt potent. Si no que els hi ho preguntin als qui han provat de menjar a les fosques i han confós el gust del peix amb el de la carn.

Escric aquest article més d’un any després d’haver realitzat la visita i uns dies després d’haver assistit a la presentació del Dia Internacional de la Sordceguesa a la seu d’Apsocecat. Segueixo pensant que l’experiència museística va ser fantàstica, però també veig que encara queda molt per a fer. Visibilitat. Un col·lectiu de 38.000 persones, només a Catalunya, clamen ser visibles. A mi m’agrada pensar que, si fem espais accessibles a tot tipus de persones, crearem espais atraients perquè vulguin ser visitats. Espais atraients pensats i dissenyats per a ser zones d’intercanvi, on tots aprenem de tots, sense por al fracàs o a la frustració. Ajudem a crear experiències noves i no deixem d’aprendre, ni de créixer.


Inés Legemaate
Creadora del projecte Art With Senses

www.artwithsenses.net

dijous, 2 de juny de 2016

7 VAIXELLS INSPIRA SESSIONS DJ I D’SPOKEN WORD

Música electrònica interpretada per joves immigrants per acostar el públic jove als museus. 

Dins de l’acció d’Invasió Digital, una iniciativa en la que més d’un centenar de museus europeus organitzen esdeveniments per acostar públic jove al patrimoni cultural, el Museu Marítim de Barcelona i el Casal dels Infants ASB s’han unit per organitzar una sessió DJ i de Spoken Word inspirada en l’exposició 7 vaixells, 7 històries de l’MMB.

Els veritables protagonistes del projecte han estat 20 alumnes del Curs PFI Electricitat i Electrotècniques del Casal dels Infants ASB. Els joves, d’entre 16 i 21 anys que viuen al barri del Raval, estudien aquest curs que té com a objectiu donar eines i coneixements tècnics que puguin contribuir a la seva inclusió laboral.

La proposta de crear una sessió DJ i d’spoken word ha estat una manera engrescadora de posar en pràctica els coneixements adquirits al curs, ja que la música electrònica i el coneixement de la tecnologia musical forma part dels continguts treballats a classe.

Els joves han comptat amb uns padrins de luxe: Andy Loop i Wagner Pa, els dos DJ més coneguts pel públic barceloní amant de la música electrònica, els han acompanyat en el procés creatiu i han participat en la Dj 7 vaixells final.

El projecte musical ha suposat un treball previ al Museu: visites a l’exposició 7 vaixells, 7 històries, sessions de diàleg i reflexió al voltant de tot allò que suggereix l’exposició (aventures, conflictes, navegació, transport, mar, mites, ....). Del contacte directe amb l’exposició i els coneixements adquirits al curs va sorgir una proposta musical i performance literària, que els joves han fusionat i gravat. L’experiència també ha servit per a que pugin familiaritzar-se amb les xarxes socials, per aquest motiu, el projecte ha suposat fer sessions de formació sobre les xarxes socials, a uns nois que fa pot temps que viuen a Barcelona i que els ha permès compartir l’experiència del projecte, tot posant a la pràctica els coneixements adquirits.

Un altre component del projecte, ha estat una classe pràctica acompanyats pels responsables de manteniment de l’MMB per conèixer com són les instal·lacions elèctriques a un edifici patrimonial catalogat com són les Drassanes Reials, la seu de l’MMB. Una formació fora de l’aula, que ha propiciat ampliar els coneixements treballats a classe.

I el divendres 29 d’abril, a partir de les 18h, tingué lloc la part final del projecte: una gran actuació a l’MMB en la que els joves Dj acompanyats per Andy Loop i Wagner Pa, foren les grans estrelles davant d’un públic totalment entregat. L’experiència fou compartida a través de #invasio i #7vaixells.

7 vaixells inspira sessions Dj i d’spoken word, un concert de música electrònica inspirat una exposició de l’MMB, ha suposat que 20 joves d’entre 16 i 20 anys amb risc d’exclusió social hagin esdevingut els grans protagonistes d’una iniciativa internacional que té com a objectiu l’apropament del patrimoni cultural als joves. Darrera del projecte, s’han acomplert altres objectius també importants com pot ser la vessant formativa que ha propiciat que els joves participants s’iniciessin en l’ús les xarxes socials o bé la possibilitat d’ampliar els continguts del curs que estudien d’una manera amena i, sobretot, trencar barreres i fer partícips a activitats dels museus a gent jove.

Teresa Soldevila
Responsabilitat Social
Museu Marítim de Barcelona
soldevilagt@mmb.cat

 

divendres, 18 de març de 2016

PROJECTE GUIA'M PEL MONESTIR

MUSEUS DE SANT CUGAT
Visites guiades al Claustre del Monestir de Sant Cugat conduïdes per persones afectades per la Síndrome d’Asperger

Des del passat 21 de febrer, un nou projecte inclusiu ha començat a caminar als Museus de Sant Cugat.

Una mica de context:

Els Museus de Sant Cugat duen a terme diversos programes que tenen com a objectiu l’accessibilitat real a la cultura, la integració de persones en risc d’exclusió social i la millora de la qualitat de vida d’aquestes persones
Actualment són 3 les accions principals que els museus de la ciutat duen a terme en relació a l’accessibilitat i la lluita contra l’exclusió social a partir del fet cultural i la posada en valor del patrimoni.

  • Fem un Museu (creat el 2010): projecte artístic que vol trencar l’estigma de la discapacitat intel·lectual mitjançant la creació col·lectiva
  • Explica’m Teixint (creat el 2013): Un projecte creatiu entorn al món tèxtil on l’art esdevé curatiu i dignificant Museus de Sant Cugat, creat el 2013
  • Projecte Guía’m pel Monestir (creat el 2014), projecte que presentem a continuació

Resum del projecte:

La Fundació Friends és una entitat sense ànim de lucre creada l’any 2004 amb la finalitat de donar suport als joves i adults amb la Síndrome d’Asperger (trastorn de l’espectre autista) i/o amb problemes de comunicació social, relació i empatia per tal de facilitar la seva autonomia i inclusió social i millorar la seva qualitat de vida

Dues persones sòcies de la Fundació Friends duran a terme visites dinamitzades, cada diumenge a les 13h, al Museu del Monestir.

El projecte GUIA’M pel Monestir va néixer l’any 2014 com una nova alternativa laboral des de la Fundació Friends i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Cugat a través dels Museus de Sant Cugat.

Les visites comentades començaran a partir del proper diumenge 21 de febrer, dia en què la Fundació durà a terme un seguit d’activitats de sensibilització ciutadana per a commemorar el Dia Mundial de la Síndrome d’Asperger (18 de febrer).

Objectius:

Aquest projecte té com a principals objectius:
  • Posar en valor el patrimoni mitjançant una nova mirada
  • Aconseguir trencar estigmes i prejudicis envers les persones afectades per la Síndrome d’Asperger
  • Apostar per la integració laboral i real de les persones amb Síndrome d’Asperger, tot propiciant un entorn agradable i proper on es puguin treballar l’empatia i la socialització, dos aspectes fonamentals per a la millora de la seva qualitat de vida 
  • Apostar pels museus com a llocs d’integració, diàleg i creixement cultural

El projecte és possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Cugat, els Museus de Sant Cugat, la Fundació Agrupació i un grup de voluntaris i voluntàries que l’ajuden a tirar endavant. Durant el procés de formació, les dues persones que duran a terme les visites han comptat amb l’assessorament del servei educatiu dels Museus de Sant Cugat i d’una psicòloga especialista.

Podeu veure el vídeo resum del projecte en aquest enllaç:

Helena Minuesa
Responsable dels Serveis Educatius dels Museus de Sant Cugat
helenaminuesa@santcugat.cat

dimarts, 8 de març de 2016

L'EXPRESSIÓ DE LES PERCEPCIONS INTERNES A TRAVÉS DE L'AUTORETRAT

Alterarte és un programa artístic, educatiu i comunitari que depèn del Centre de Formació i Prevenció de Mataró. Es va iniciar una col·laboració amb la Fundació Antoni Tàpies l’any 2013; obrint la participació als usuaris de tots els Serveis de Rehabilitació Comunitària en Salut Mental, i estructurat en càpsules temàtiques centrades a les exposicions del Museu.

Enguany van participar usuaris del Programa Expressar-te de la Fundació Els Tres Turons, i del Servei de Rehabilitació Comunitària Les Corts.

Durant el mes d’abril es va desenvolupar la catorzena càpsula d’Alterarte a la Fundació Antoni Tàpies, en la qual el procés de creació de les obres es va portar a terme al mateix museu, i es va basar en l’exposició sobre l’artista austríaca Maria Lassnig.

”Comença amb una experiència corporal. Després arriben les preguntes existencials. La malaltia, la naturalesa maltractada, la guerra. Pinto la suma dels meus estats”. Així descriu Lassnig les seves pintures.

Tal com feia Lassnig, els participants van experimentar amb diferents materials i tècniques pictòriques, van fer autoretrats incorporant elements d’animals, objectes i personatges imaginaris. També van aprendre com l’artista juga amb el color realitzant cadascú la seva paleta de colors pròpia, identificant cada color a una sensació corporal o a un sentiment. Tots aquest elements els van plasmar en la obra final.

Lassnig va desenvolupar una tècnica d’autoretrat molt personal mitjançant el que ella anomenava “consciència del cos”, i després de l’experiència valorem que la seva obra no es fàcil d’entendre, e intentar treballar com ho feia ella, encara és mes complicat.

Durant el mes que va durar la càpsula, els participants van fer un treball personal d’introspecció i d’interiorització, arrel de les consignes que es van donar; retrat de com soc, com m’agradaria ser, com em veuen els altres, o amb quin animal o màquina se sent un identificat. D’aquesta manera els artistes van poder deixar volar la seva imaginació i combinar totes aquestes influències per desenvolupar la seva visió personal de l’autoretrat, el resultat final va ser sorprenent, molt lliure i espontani.

Les obres acabades es van exposar durant tres setmanes al Centre Cívic Urgell amb el títol: “Jo mateix” amb un objectiu concret, i és que com a col·lectiu estigmatitzat, pretenem que els usuaris interaccionin activament amb la comunitat i utilitzin els espais comunitaris com a observadors i com artistes.

Els participants al taller van quedar molts satisfets del resultat final, orgullosos de la seva creació i per la oportunitat d’exposar en un espai cultural com qualsevol artista, en el que el públic general pogués veure la seva obra. És en accions com aquestes que es lluita contra l’estigma i es pretén sensibilitzar a la comunitat.

Els responsables dels diferents centres participants han accentuat la qualitat i la capacitat de creació dels usuaris i han considerat el projecte de molt interessant i enriquidor.

Isabel Escribano- educadora Tres Turons
Blanca Gimeno- Programa Alterarte

dijous, 18 de febrer de 2016

IMATGES D'IMATGE


Us volem convidar a visitar el Museu del Disseny de Barcelona, que presenta fins al 30 d'abril l’exposició temporal Distinció. Un segle de fotografia de moda. La mostra està preparada per rebre un públic divers i oferir igualtat d’oportunitats a tothom gràcies a una accessibilitat que facilita la comprensió completa de l’exposició.

La nostra invitació s’adreça a tothom, tant a persones amb diversitat funcional visual com auditiva o cognitiva, coneixedors de la llengua de signes i persones que utilitzen aparells de radiofreqüència, usuaris de serveis de salut mental, persones amb mobilitat reduïda i públic en general, perquè visitin el museu de forma autònoma, en companyia o en una visita guiada, com prefereixin.

Les imatges ens parlen, de vegades directament, de vegades a través de les nostres referències. Aquest procés és el que volem acompanyar, perquè cadascú pugui gaudir de l’impacte intens i omnipresent de la fotografia de moda a cada època, dels models vitals que ens proposa amb contundència, i per fer-ne una reflexió, crítica i positiva, que ens acosti als ideals i les formes del llenguatge de cada generació.

El títol de l’exposició, Distinció, fa referència en primer lloc a l’elegància, però també a com ens diferenciem els uns dels altres. L’àmbit geogràfic de la mostra és Espanya, i es tracta de fotografies fetes en el marc temporal que és el segle xx, amb la intenció de contribuir a la difusió de la moda mostrant la important vinculació entre l’avantguarda artística, la moda i la fotografia a través d’una varietat d’imatges,. La fotografia va començar a incorporar-se a les revistes de moda a principis del segle xx, quan la tecnologia va facilitar la reproducció de les imatges, que, progressivament, van substituir les il·lustracions.

Les persones amb diversitat funcional visual tenen un conjunt de materials al seu abast que els faciliten la visita de forma autònoma. L’exposició es distribueix en set àmbits diferents que es recorren entre el punt d’entrada i de sortida al llarg de la visita, i que es reflecteixen en un mapa tàctil de referència. Alguns àmbits presenten unes vitrines a l’espai central senyalitzades a terra amb botons podotàctils, en les quals s’exposen algunes revistes de cada època en què es van publicar les imatges exposades originalment. Els tres primers àmbits són cronològics, i a partir del quart, que correspon als anys seixanta, es desplega una gran diversitat d’imatges segons concepte que les engloba com a «Paisatges», «Identitat i diferència», «Escenificacions i ficcions».

Cada àmbit ofereix l’exploració sensorial d’una de les imatges exposades. La situació de cada imatge s’indica al plànol, que s’obté, juntament amb la introducció a l’exposició i l’explicació del funcionament de l’aparell d’àudio, al taulell d’informació que es troba a l’entrada de l’exposició. Els encaminaments de senyalització podotàctil faciliten la localització dels taulells des de l’entrada al museu. El moble on s’exposa cada imatge reproduïda s’ha dissenyat perquè se’n pugui fer una exploració tàctil còmoda. El moble conté la imatge, que és a la part superior; el text de sala, que s’exposa en braille i amb macrocaràcters a la part del davant del moble, en català i castellà; el dispositiu MP3 amb l’audiodescripció per interpretar correctament les imatges tàctils, fixat al costat esquerre i que, primerament, indica el número i el títol de l’àmbit en qüestió i, després, l’explicació en català; i els auriculars, situats a la part superior esquerra del moble.

La vivència de la lectura de les imatges en relleu, acompanyades de la seva audiodescripció, demana molta competència i experiència, pel que hem pogut comprovar fins ara. Hi hem afegit textures addicionals per complementar algunes superfícies. Però és a partir de la interacció i l’explicació com les imatges van prenent cos en la imaginació, amb totes les seves facetes d’ironia, sorpresa, malenconia, tendresa, etc.

Esperem que l’exposició us agradi. Podeu fer-hi una visita lliure o guiada. Els grups han de reservar dia i hora a través del telèfon 932 566 801, de dimarts a divendres, de 10 a 13 h, i dijous, de 15 a 17.30 h, o a través del correu electrònic reservesmuseudeldisseny@bcn.cat.

Enllaç a l’exposició dins el web del museu

Us convidem a llegir el comentari a l’accessibilitat de l’exposició Distinció al blog de Susana Gonzalez Ruiz.

Aquesta és la segona exposició temporal del Museu del Disseny, la primera va ser ‘Disseny per viure. 99 projectes per al món real’ que ha estat premiada amb el premi Ciutat de Barcelona 2015 en Disseny.

Paraules de la Directora del Museu del Disseny de Barcelona Pilar Vélez arrel del premi: “abordem els valors de canvi que té el disseny en la societat actual: la sostenibilitat, el reciclatge i l’accessibilitat”. Paraules d’Oscar Guayabero, comissari de Disseny per viure. 99 projectes per al món real, “El disseny pot ser un bon mediador amb el nostre propi cos, quan tenim diversitat funcional.”





dilluns, 11 de gener de 2016

GALERES DE SECÀ

Conscients de la importància del treball en xarxa, l’Arxiu Històric de Terrassa / Arxiu Comarcal del Vallès Occidental i el Museu Marítim de Barcelona hem organitzat conjuntament GALERES DE SECÀ, una activitat concebuda i elaborada per a persones amb diferents capacitats visuals.

 
ACVOC / AHT. Procés judicial dels fons de la Batalla Reial. 14 de maig de 1632.  Reproducció del dibuix 

Per què aquesta activitat conjunta? Les persones responsables de l’accessibilitat de les institucions, a part de participar en cursos o jornades de formació, compartim les nostres inquietuds, dubtes, èxits i reptes amb l’objectiu de millorar dia a dia la nostra feina. I d’aquí també sorgeixen noves apostes i nous reptes. Parlant amb els responsables de l’AHT / ACVOC sobre la seva aposta per ser accessible, varem constatar com ambdues institucions teníem un element que ens unia: les galeres.

L’Arxiu conserva documentació de processos judicials del segle XVII de condemnats a galeres. I a les Drassanes Reials de Barcelona, la seu del Museu Marítim, és on es construïen les galeres, els vaixells de guerra característics del Mediterrani fins ben entrat el segle XVII. A més l’ MMB té una important col·lecció de models de galeres, així com la reproducció a escala real de la més gran de les galeres, la Galera Reial de don Joan d’Àustria. Aquesta interrelació entre diferents institucions que custodien parts diferents i complementàries del nostre patrimoni i de la nostra història, ajuden a contextualitzar el missatge que es vol transmetre.

La primera sessió es va realitzar a l’Arxiu el dissabte 24 d’octubre. L’AHT-ACVOC treballa en la línea de fer accessibles els seus fons als diferents tipus de públics des de l’any 2010. Ha estat pioner, dins del món dels arxius, per fer possible l’accés a la informació per a tothom.

La visita a l’Arxiu es va dividir en dues parts, la primera fou un recorregut per les instal·lacions per conèixer de primera mà la institució, la segona part va ser una mostra dels 7 processos judicials del fons de la Batllia Reial, en els quals a la portada del procés està dibuixada la sentència. El punt de partida és el dibuix de la sentència de cada procés judicial per a saber qui eren els condemnats i els motius de la condemna. A través d’aquest documents veiem la vida quotidiana de l’època.
Reproduccions de dibuixos de dos processos judicials
Les imatges de les diferents galeres s’han realitzat en làmines especials que permeten realitzar els dibuixos amb relleu. D’aquesta manera les persones cegues poden, amb el tacte, anar descobrint les línees que van conformant la imatge. Un altre material de suport que hem creat per a la activitat són les reproduccions dels set dibuixos a mida A-3, en blanc i negre. Aquestes estan adreçades especialment per a les persones amb les capacitats de visió reduïdes. Amb aquestes dues intervencions els visitants han anat seguint les explicacions detallades dels diferents processos que la persona experta amb el tema va explicant.

D’altra banda s’ha facilitat l’accés al documents originals, que finalitzades les explicacions han pogut ser mirats i tocats.

Cal destacar que l’activitat es pot portar a terme per a qualsevol tipus de públic, només cal adaptar-ne el discurs al grup. El material que s’ha realitzat específicament per al col·lectiu de persones amb diferents problemàtiques visuals, serveix per a tothom com a material de suport per entendre millor el què s’està explicant.

Imatge de la Galera Reial amb el grup de persones que van realitzar la visita. Autora Maria Josep Ariño
La segona sessió es va desenvolupar al Museu Marítim de Barcelona el 8 de novembre, on es van descriure les característiques de les galeres i les condicions en que vivien les persones condemnades. També es va poder mirar i tocar la Galera Reial de Don Joan d’Àustria. A l’MMB es va poder esbrinar com era la navegació d’aquests vaixells de guerra, qui formava part de la tripulació i què suposà la batalla de Lepanto, de la que la Galera Reial en fou la nau capitana, des del punt de vista històric i de les grans batalles navals.

Teresa Soldevila
Responsabilitat social
Museu Marítim de Barcelona