dilluns, 5 de desembre de 2016

QUAN LA CERÀMICA ACOMPANYA LA VIDA HUMANA: D’OBRA

CERÀMICA APLICADA A L’ARQUITECTURA AL MUSEU DEL DISSENY DE BARCELONA.
FINS AL 29 DE GENER DEL 2017

Aquesta exposició combina obres contemporànies i antigues provinents de països de la Mediterrània i Orient Pròxim: península Ibèrica, Itàlia, Grècia, Turquia, Egipte, Iran ... i fonamentalment Mesopotàmia: l’actual Kuwait, Iraq i Síria, en un arc temporal que va del 9000 a C. fins avui.
 
Trobarem també obres d’art contemporànies on copsar la capacitat de l’art de provocar la reflexió, al costat de peces arqueològiques antigues.
 
Per a fer accessibles els continguts al màxim nombre de persones hem volgut diversificar els canals de comunicació de l’exposició i hem seguit aquesta filosofia de multiplicació dels llenguatges per acompanyar les diversitats funcionals. 
 
Aquestes són algunes de les idees presents en l’exposició que es condensen en les peces per a l’exploració tàctil, el relat del comissari que les acompanya en MP3 i el llibret en Braille i grans caràcters que serveix de guia.
  • A la terra fem els espais habitables i humans i la casa és d’aquests el més personal, el que ens representa. 
  • Des de temps antics per l’observació del cicle de la vida, hem associat a l’argila idees que li confereixen propietats regeneratives: cuida de la vida dels que habiten una casa perquè conforma cases “vives”. 
  • Podem observar la història de les construccions en les escletxes i petites pèrdues de material de les peces que parlen d’un passat compartit amb els éssers humans que hi residien. També en aquesta imperfecció de cada maó per la seva cuita o manipulació, quan estem a prop d’ells, fa que ens sentim en un territori humà i pròxim.
  • Totes les peces d’una construcció es poden fer d’argila des dels fonaments fins a la teulada. El maó és reproduïble de forma seriada i se suma fins a l’infinit, dóna lloc a construccions en les quals es conquereix l’espai i a això li acaba corresponent una conquesta del temps, una segona revolució en uns edificis que s’adeqüen a la vida de les famílies en diverses biografies consecutives i la possibilitat de la planificació del futur és origen del concepte “futur”.
  • L’argila ha permès fer els elements amb els quals se sol·licita la protecció activa dels “deus”: agents poderosos amb els quals es combat el perill de forma simbòlica per a després, lliures de perills, poder entregar-nos a un viure quotidià benefactor.
  • Observem com fa volar la imaginació la ceràmica vidriada. En la ceràmica es posa en joc: la terra, l’aigua, l’aire i el foc. Aquesta s’endureix de vegades per efecte del sol o la cocció, però una segona cocció, si la temperatura és suficientment alta, fa sorgir la vitrificació que la fa semblant als materials preciosos. Les qualitats higièniques i climatitzadores s’acompanyen de la capacitat imaginaria d’encendre la imaginació pel color, el disseny, les repeticions i els ritmes, les simetries i composicions.
També veurem bons exemples que ens envolten, de l’ús de la ceràmica en la construcció, així com farem crítica de l’època recent en què es va construir sense “solta ni volta”.
 
Durant aquests mesos hivernals podeu visitar l’exposició D’obra. Ceràmica aplicada a l’arquitectura al Museu del Disseny de Barcelona. Esperem que tingueu tantes ganes de venir com nosaltres que vingueu! Hem preparat visites per a tot tipus de públic tenint en compte les necessitats i característiques de tots els visitants. Els continguts que s'expliquen a la visita són senzills i interessants, utilitzant un llenguatge planer. Els audiovisuals tenen subtítols, i reservant amb anterioritat us atendrà personal amb coneixement de llengua de signes en una visita guiada amb les adaptacions adequades.
 
Esperem que us interessi i us agradi!
 
Carme Planas i Viladoms
Museu del Disseny de Barcelona

dimarts, 22 de novembre de 2016

EL CCCB I LA UVIC PRESENTEN ELS RESULTATS DE L'AVALUACIÓ DEL CCCB PROGRAMA ALZHEIMER




"La cultura pot ser un instrument per beneficiar la inclusió social. Però també cal entendre-ho a l'inrevés: La inclusió social beneficia la cultura"

Vicenç Villatoro.






La Universitat de Vic i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona han col·laborat plegats en els darrers mesos amb la finalitat d’avaluar el CCCB Programa Alzheimer, una iniciativa cultural del centre barceloní per a malalts d'Alzheimer, els seus familiars i cuidadors que des d’octubre de 2010 ofereix visites dinamitzades a les exposicions temporals i a l’edifici del CCCB.

 El passat dimarts 11 d’octubre el Dr. Salvadór Simó, director del grup de recerca de salut mental i innovació social de la Universitat de Vic; la Dra. Marina Geli, directora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials; i Vicenç Villatoro, director del CCCB, van presentar els resultats de l’avaluació que la UVIC ha realitzat del CCCB Programa Alzheimer.

Les visites són un estímul intel·lectual que permeten establir connexions entre vivències pròpies i el món, evoquen memòries llunyanes i promouen el desenvolupament personal. Però, sobretot, ofereixen una estona única per compartir, aprendre, riure i emocionar-se.

El CCCB volia confirmar els bons resultats de les visites i per aquest motiu va encarregar l’avaluació a la Universitat de Vic. Salvador Simó i el seu equip, han dirigit un treball de camp basat en l'observació de les visites i entrevistes als usuaris i les educadores.

La metodologia de la investigació utilitzada es la d’un enfocament mixt que recol·lecta, analitza i vincula dades quantitatives i qualitatives en un mateix estudi.

A nivell quantitatiu s‘ha utilitzat l’escala Non Pharmacological Therapy (NPT-ES) i a nivell qualitatiu s’han combinat els focus group (usuaris, i cuidadors/familiars) amb l’observació participant a les visites i un qüestionari a les educadores.

Els resultats posen de manifest l’impacte positiu que te el programa en el benestar i la participació social dels usuaris, mostrant un impacte positiu també en els cuidadors/ familiars i a les pròpies educadores.

Conclusions sobre el CCCB programa-Alzheimer:
  • Impacta positivament en el benestar i la participació social dels usuaris.
  • Millora el seu benestar emocional, provocant el seu gaudi. L'humor està molt present durant les visites al CCCB. 
  • Impacta de forma important a nivell cognitiu, estimulant la seva atenció i el seu interès, l'orientació a la realitat i facilitant en gran manera l'evocació de records. També destaca el poder gaudir de la novetat, aquest fet es molt proper a l’ aprenentatge.
  • La participació al programa trenca la situació d'aïllament i exclusió en què es troben els usuaris. Facilita la interacció social sent rellevants les relacions d'ajuda mútua entre els propis usuaris.
  • La valoració del programa és molt positiva per part de cuidadors i familiars.
  • Les educadores juguen un paper clau en aquest èxit, facilitant una atenció personalitzada, fomentant la participació de tots els usuaris, adaptant amb cura les sessions, i validant la seva participació.
  • L'accessibilitat del museu és un aspecte molt important, en el marc de la tendència dels museus cap a la inclusió.
  • La disposició temporal, els recursos humans i la naturalesa de les pròpies exposicions són els principals límits del programa.
  • Els cuidadors proposen allargar les durada de les vistes, així com la seva regularitat. La propostes dels educadors s'orienten a l'ampliació de l'equip i les millores en l'accessibilitat general del Centre.
  • Destaca l'impacte positiu que té el programa tant en els cuidadors i els familiars com en els educadors.
  • El resultat del treball certifica que el CCCB Programa Alzheimer, i la cultura en general, són instruments de benestar i inclusió social ja que proporcionen gaudi, bon humor, complicitat, benestar físic i cognitiu, augment de l'interès, i estimulació de la memòria i participació social.
Si teniu qualsevol consulta podeu contactar amb l’equip del CCCB a:

dimecres, 5 d’octubre de 2016

MIRAR I ESCOLTAR AMB ELS DITS

  VISITA GUIADA AL MMB PER A PERSONES AMB SORDCEGUESA


Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Sordceguesa, el passat 27 de juny, el Museu Marítim de Barcelona conjuntament amb la ONCE va organitzar una visita guiada a un grup de persones sordcegues a una selecció de les embarcacions exposades a l’MMB. Aquestes persones portaven el bastó amb franges vermelles i blanques, la nova eina que utilitzen per a ser identificats a diferents països europeus.

L’activitat era un repte per l’enorme dificultat de fer accessible les col·leccions exposades a persones que tenen una doble deficiència sensorial i pel fet de ser un grup heterogeni en quant a les necessitats comunicatives: la doble deficiència visual i auditiva la tenen persones amb restes de visió o restes auditius, però també hi havia qui tenia una discapacitat auditiva i visual total. La feina dels guies intèrprets és fonamental per a l’accés a la informació de les persones sordcegues i és la clau de l’èxit de la visita: per a les persones amb restes visuals es transmet usant la llengua de signes ben a prop de les persones sordcegues; a les persones amb restes auditius parlant de prop i amb to alt; mentre que les persones amb sordceguesa total reben la informació mitjançant la llengua de signes o les lletres de l’abecedari interpretades al palmell de la mà o bé amb la dactilologia. En definitiva, cada persona té unes necessitats diferents i calia adaptar la visita de manera que fos accessible a cadascuna d’elles.

De les embarcacions tradicionals exposades a l’MMB es van seleccionar les més representatives i es va buscar la manera que la visita fos una experiència molt sensitiva: les persones sordcegues pogueren tocar cadascuna de les barques i fins i tot, gràcies a la col·laboració de l’equip de l’Àrea de gestió de les col·leccions i del coneixement de l’MMB, pogueren pujar damunt de les embarcacions per viure l’experiència d’estar a bord d’una barca i remar.

Com que el grup era nombrós, es decidí dividir-lo segons les necessitats comunicatives: un grup amb les persones amb restes auditius i l’altre amb les persones amb restes visuals i sordcegues totals. Els guies de cadascuna de les persones interpretava les explicacions dels conductors de la visita de l’MMB, que havien d’explicar per parts i esperar la traducció de l’intèrpret abans de continuar amb la narració, de manera que la visita és molt més llarga que l’adreçada a persones sense discapacitat.

Sens dubte que la part més emocional, la que va tenir més impacte, va ser la més sensorial, el poder tocar les embarcacions tradicionals i, sobretot, sentir l’experiència de poder pujar a una d’elles, a un patí de rems i remar tal i com ho fan els navegants amb aquest tipus d’embarcació.

Amb aquesta activitat, l’MMB participà en els actes de sensibilització del Dia Internacional de la Sordceguesa, amb el que es vol donar visibilitat a la societat de les persones que tenen aquesta doble deficiència sensorial i la seva necessitat de comunicar-se amb l’entorn. A Espanya hi ha més de 6.000 persones que tenen aquesta doble discapacitat.

 
Ismael Garcia
Teresa Soldevila
Museu Marítim de Barcelona

dilluns, 19 de setembre de 2016

UNA MIRADA HÀPTICA AL MUSEU DE L'HOSPITALET:

Forma, color i volum

La Mirada Tàctil és una campanya d'accessibilitat cultural de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, ​​que té per objectiu fer accessibles els continguts dels museus de la Xarxa als col·lectius amb discapacitats visuals, auditives i cognitives enriquint la visita del públic "general". En aquest article presentem les millores hápticas de l'exposició "Forma, color i volum" de l'Espai L'Harmonia a l'Hospitalet.

Habitualment el guió de les exposicions permanents mostra una realitat tremendament visual. En aquest sentit, hi ha una asimetria entre els continguts del museu i el seu potencial hàptic. Aquesta realitat és la que es pretén canviar per introduir nous elements museogràfics que enriqueixin la visita al conjunt d'usuaris però especialment pensats i dissenyats per als visitants amb discapacitats sensorials. Amb aquestes accions es persegueix garantir l'accés als Museus de tots els ciutadans garantint la seva lliure autonomia. Adaptant els museus a nivell comunicatiu i museogràfic, es potencien, amplien i enforteixen les funcions i rols socials, culturals i cohesionadors dels museus.

En aquest marc, el director del Museu de l'Hospitalet, Josep Maria Solias, ha seleccionat les peces i obres amb més possibilitats tàctils de les exposicions permanents. Les ha singularitzat enriquint el discurs de l'exposició i facilitant l'aproximació visitant-objecte / obra / element patrimonial, potenciant enormement la seva exploració i possibilitats comunicatives.

En aquest projecte, l'acció de La Mirada Tàctil s'ha centrat bàsicament en els diferents sistemes comunicatius en funció dels col·lectius amb dificultats auditives i visuals. En aquesta línia, s'han emprat: des de vídeos en llengua de signes, per als col·lectius sords signants, amb subtítols, per als sords-oralistes, i amb locució, per facilitar encara més la seva usabilitat a la resta d'usuaris, passant pel disseny i producció, guions de visita a macro caràcters, per als usuaris amb baixa visió (visitants de més edat, i usuaris amb dificultats visuals lleus) editats també en el llenguatge braille, per als cecs. Tots aquests guions estan a disposició del públic en tres llengües (català, castellà i anglès).

A nivell de continguts i obres estem especialment contents d'haver facilitat l'accés i la intel·ligibilitat d'un retaule barroc del segle XVI (com a referent cultural de representació artística, amb la seva simbologia conceptual) i, d'altra banda, de la singularització de diferents elements escultòrics de l'antiga església de Mèrida, destacant no només l'element escultòric en si mateix, sinó també la seva funció en el conjunt arquitectònic (claus de volta, impostes, capitells, llindes i gàrgoles).

Aquests guions disposen d'un plànol del recorregut expositiu en els quals s'hi inclouen els espais museogràfics tàctils. El text de cada àmbit de l'exposició inclou algunes làmines en relleu que potencien i ressalten els objectes esmentats. Tots aquests continguts estan vinculats mitjançant codis QR, al canal de youtube "La Mirada Tàctil", on trobem, els vídeos, en locució, ara per ara en versió en català, amb la llengua de signes, amb subtítols.

(Https://www.youtube.com/user/LaMiradaTactil).

Aquestes accions permeten al visitant amb discapacitats sensorials disposar de referents culturals propers al seu marc de relació i poden ser de gran ajuda per a descobrir aspectes globals i històrics. Més enllà dels usuaris de proximitat o locals aquestes accions també poden ser un revulsiu per al públic turístic que cerca propostes, activitats i visites accessibles.

Des d'aquest espais, un cop més, volem agrair la col·laboració i l'assessorament de la Federació de Sords de Catalunya (FESOCA) i la producció dels guions en macro caràcter i llenguatge braille realitzada pel Servei Bibliogràfic de l'ONCE, Barcelona.

Lluís Rius FontOficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona
Comte d'Urgell, 187 - Barcelona
riusfl@diba.cat

dimarts, 23 d’agost de 2016

EL MUSEU OLÍMPIC I DE L'ESPORT, TREBALLANT PER L'ACCESSIBILITAT

Recentment, el Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch està tractant d’arrencar projectes amb dues línies clares de treball: col·lectius amb problemes d’accessibilitat, i col·lectius propers geogràficament. Tots dos objectius prenen força en Aspace, l’Associació de la Paràlisi Cerebral, amb una de les seves seus a escassos metres del museu.

 De fet, els residents d’Aspace són un grup de visitants habitual al museu, que s’organitza en petites visites puntuals de cap de setmana. Així que un dia, des del museu, vam fer una trobada amb personal de la residència per buscar en què els podíem ajudar. D’aquestes reunions va sortir un esbós de projecte impulsat per Eli Narvaez, Bianca Palmisano i Anna Vidal, coordinadores de la residència, de lleure i d’esports d’Aspace respectivament. L’objectiu principal del projecte era encadenar un seguit d’actes entre els mesos de juliol i setembre amb la voluntat de fer visible l’existència d’esports adaptats.

Els esports adaptats són esports que, mitjançant alguna modificació reglamentària, d’equipació, de format, etcètera, poden ser practicats per col·lectius que, d’altra forma, no els podrien practicar. Un dels exemples més coneguts és la boccia, un esport similar a la petanca que consisteix en apropar el màxim possible les pilotes del propi equip a una pilota de color blanc. El juguen exclusivament persones amb paràlisi cerebral i disposen d’un conjunt d’elements adaptats als diferents nivells d’afectació.

Des del museu es va voler donar suport a aquesta iniciativa amb aquells elements que ens eren més propers: els objectes de la col·lecció i el coneixement de la temàtica esportiva. Així mateix, com comentàvem, s’han programat una sèrie d’accions per desenvolupar aquest projecte esportiu.

Maleta didàctica

Juntament amb Raül Vázquez, responsable de col·leccions del museu, i amb l’assessorament d’Eli Narvaez, la Bianca Palmisano i l’Anna Vidal, vam crear una maleta didàctica pensada per a introduir el museu fora de les seves pròpies instal·lacions. Al museu no disposem d’aules destinades a tallers així que vam creure interessant que fos la col·lecció la que s’apropés al públic amb l’objectiu de mostrar què es podien trobar en una futura visita al museu.

 Els diversos elements que vam triar, van ser seleccionats per a què donessin peu a comparar esports, així com adaptacions de diferents estris a la pràctica esportiva. També es van triar elements per parlar de Jocs Olímpics i Jocs Paralímpics. Tant la pràctica esportiva com l’olimpisme són els dos grans eixos temàtics del museu.

Vam comptar amb la col·laboració de la Federació Esportiva Catalana Paralítics Cerebrals que ens va donar un jocs de tres pilotes de boccia que ens van servir per a donar peu a què al taller de presentació, els usuaris d’Aspace expliquessin què era aquest esport i com es practicava.

D’altra banda, per poder parlar de la funció d’un museu, s’hi van incloure dues sabatilles de futbol: una dels anys 2000 i una de la dècada de 1920 acabada de restaurar. L’objectiu d’aquestes peces era, d’una banda, comparar l’evolució del calçat en futbol, i de l’altra parlar de les tasques de restauració que també afecten el material esportiu, per què es restaura i amb quins materials.

Xerrades

L’activitat promoguda des d’Aspace continuarà duent-se a terme a les diferents seus que l’associació té a Barcelona, i comptarà amb la presència d’esportistes d’alt nivell. L’Amal Tsouli i el Ferran Ribas, dos usuaris del CTO d’Aspace a Badalona i jugadors de la selecció espanyola de boccia, portaran a terme diferents xerrades als centres d’Aspace per explicar en què consisteix aquest esport i com és la seva experiència.

Seguiment dels JJOO RIO 2016

Durant els mesos d’agost i setembre d’enguany, des de la residència Aspace, s’organitzaran sessions per visionar les diferents competicions olímpiques i paralímpiques dels JJOO de Rio de Janeiro 2016. L’objectiu és facilitar l’apropament als esports dinamitzant espais i promovent la socialització dels usuaris, que podran reunir-se per veure les diferents retransmissions.

Jornada esportiva

Per tancar el projecte, a finals de setembre, es preveu una jornada esportiva a les pistes de l’estadi municipal d’atletisme Joan Serrahima, a la muntanya de Montjuïc. Durant la jornada, en la qual participaran usuaris d’Aspace així com professionals, es podrà gaudir de la pràctica esportiva organitzada en petites experiències o racons esportius.


Eli Narvaez
Bianca Palmisano
Raül Vázquez
Anna Vidal
Vàngelis Villar

dimarts, 5 de juliol de 2016

EXPERIÈNCIA TÀCTIL AMB PERSONES SORD-CEGUES

“La I comença a explorar la primera escultura: la de Lucrècia de Damià Campeny. Se la veu tan petita al seu costat: extremadament baixeta. Les seves mans són de nena, més que de dona adulta. Decideixo que no puc bombardejar-la amb la informació que havia previst donar-li per a contextualitzar la peça. Les seves mans ja tenen suficient amb intentar abastar la figura de bronze que es troba al seu davant. Els guants de làtex li venen grans i es repleguen mentre toca el braç amb l’ajut de la mediadora. [...] Més endavant arribo a la conclusió que un sord és el millor mediador per a una persona amb sordceguesa: el seu domini del llenguatge amb les mans és impressionant”.

Així comença la història que descriu l’experiència de la visita que vam fer al Museu Nacional d‘Art de Catalunya amb una usuària amb sordceguesa: l’experiència d’una ruta tàctil per diverses escultures figuratives. Lucrècia, Cleòpatra, Eva, Cap de Montserrat i Els primers freds. Una feina portada a terme conjuntament amb el Departament d’Educació del museu i professionals de l’Associació Catalana pro Persones amb Sordceguesa (Apsocecat). Mesos de preparació, per a decidir: el millor recorregut; el discurs més adient; i les peces a tocar, o millor dit, a explorar.

Per què l’opció de tocar escultures? Per la seva proximitat amb la tridimensionalitat de les formes reals, dels volums. La transferència és més ràpida, infinitament més, jo diria, que tocar la representació plana d’un volum, com ho seria un dibuix o una pintura d’un cos humà, per molt que intentem definir contorns i plans amb jocs de línies i textures sobre material de suport tàctil. Perquè només amb tocar, accedir a la peça, a vegades no n’hi ha prou. Perquè s’ha de poder comprendre, sigui quin sigui el nivell de lectura resultant. Treballant amb persones amb sordceguesa un se n’adona que és difícil explicar coses que a nosaltres, els qui veiem i sentim, ens resulta fàcil d’entendre: com expliques que sota el mocador que cobreix el Cap de la Montserrat hi ha cabell, si no es podrà arribar a tocar mai? No és el mateix interpretar per a una persona cega que per a una persona amb sordceguesa: la capacitat d’abstracció és diferent. I no és el mateix interpretar per a una persona sorda que per a una amb sordceguesa: la vista és un sentit molt potent. Si no que els hi ho preguntin als qui han provat de menjar a les fosques i han confós el gust del peix amb el de la carn.

Escric aquest article més d’un any després d’haver realitzat la visita i uns dies després d’haver assistit a la presentació del Dia Internacional de la Sordceguesa a la seu d’Apsocecat. Segueixo pensant que l’experiència museística va ser fantàstica, però també veig que encara queda molt per a fer. Visibilitat. Un col·lectiu de 38.000 persones, només a Catalunya, clamen ser visibles. A mi m’agrada pensar que, si fem espais accessibles a tot tipus de persones, crearem espais atraients perquè vulguin ser visitats. Espais atraients pensats i dissenyats per a ser zones d’intercanvi, on tots aprenem de tots, sense por al fracàs o a la frustració. Ajudem a crear experiències noves i no deixem d’aprendre, ni de créixer.


Inés Legemaate
Creadora del projecte Art With Senses

www.artwithsenses.net

dijous, 2 de juny de 2016

7 VAIXELLS INSPIRA SESSIONS DJ I D’SPOKEN WORD

Música electrònica interpretada per joves immigrants per acostar el públic jove als museus. 

Dins de l’acció d’Invasió Digital, una iniciativa en la que més d’un centenar de museus europeus organitzen esdeveniments per acostar públic jove al patrimoni cultural, el Museu Marítim de Barcelona i el Casal dels Infants ASB s’han unit per organitzar una sessió DJ i de Spoken Word inspirada en l’exposició 7 vaixells, 7 històries de l’MMB.

Els veritables protagonistes del projecte han estat 20 alumnes del Curs PFI Electricitat i Electrotècniques del Casal dels Infants ASB. Els joves, d’entre 16 i 21 anys que viuen al barri del Raval, estudien aquest curs que té com a objectiu donar eines i coneixements tècnics que puguin contribuir a la seva inclusió laboral.

La proposta de crear una sessió DJ i d’spoken word ha estat una manera engrescadora de posar en pràctica els coneixements adquirits al curs, ja que la música electrònica i el coneixement de la tecnologia musical forma part dels continguts treballats a classe.

Els joves han comptat amb uns padrins de luxe: Andy Loop i Wagner Pa, els dos DJ més coneguts pel públic barceloní amant de la música electrònica, els han acompanyat en el procés creatiu i han participat en la Dj 7 vaixells final.

El projecte musical ha suposat un treball previ al Museu: visites a l’exposició 7 vaixells, 7 històries, sessions de diàleg i reflexió al voltant de tot allò que suggereix l’exposició (aventures, conflictes, navegació, transport, mar, mites, ....). Del contacte directe amb l’exposició i els coneixements adquirits al curs va sorgir una proposta musical i performance literària, que els joves han fusionat i gravat. L’experiència també ha servit per a que pugin familiaritzar-se amb les xarxes socials, per aquest motiu, el projecte ha suposat fer sessions de formació sobre les xarxes socials, a uns nois que fa pot temps que viuen a Barcelona i que els ha permès compartir l’experiència del projecte, tot posant a la pràctica els coneixements adquirits.

Un altre component del projecte, ha estat una classe pràctica acompanyats pels responsables de manteniment de l’MMB per conèixer com són les instal·lacions elèctriques a un edifici patrimonial catalogat com són les Drassanes Reials, la seu de l’MMB. Una formació fora de l’aula, que ha propiciat ampliar els coneixements treballats a classe.

I el divendres 29 d’abril, a partir de les 18h, tingué lloc la part final del projecte: una gran actuació a l’MMB en la que els joves Dj acompanyats per Andy Loop i Wagner Pa, foren les grans estrelles davant d’un públic totalment entregat. L’experiència fou compartida a través de #invasio i #7vaixells.

7 vaixells inspira sessions Dj i d’spoken word, un concert de música electrònica inspirat una exposició de l’MMB, ha suposat que 20 joves d’entre 16 i 20 anys amb risc d’exclusió social hagin esdevingut els grans protagonistes d’una iniciativa internacional que té com a objectiu l’apropament del patrimoni cultural als joves. Darrera del projecte, s’han acomplert altres objectius també importants com pot ser la vessant formativa que ha propiciat que els joves participants s’iniciessin en l’ús les xarxes socials o bé la possibilitat d’ampliar els continguts del curs que estudien d’una manera amena i, sobretot, trencar barreres i fer partícips a activitats dels museus a gent jove.

Teresa Soldevila
Responsabilitat Social
Museu Marítim de Barcelona
soldevilagt@mmb.cat